tag:blogger.com,1999:blog-80683827481556294092024-03-08T20:12:49.428+01:00Menja de BacallàA l'època medieval, un bacallà era una persona solitària i sense parella, en definitiva, un solter. El nom del bloc vol fer referència a tot alló que li agrada a un "bacallà" com jo.Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-8068382748155629409.post-73116307361672210812009-11-28T15:18:00.005+01:002010-05-23T22:28:21.593+02:00SALVADOR ESPRIU. EL JARDÍ DELS CINC ARBRES<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1wiLAbrLmsDhotlCgB8huzLnbyCEQCfXxOTZZSFTgWHhVoTIcMvEVovC-eu5B1af9_WMqaWxpPlLmYp72vuzl-B_6fusfAnfGMLiVpvZvh2IybVovT5B1_m-jBH5aHQ1WfKwk_Oi-NhI/s1600/salvador_espriu.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409158826933849122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1wiLAbrLmsDhotlCgB8huzLnbyCEQCfXxOTZZSFTgWHhVoTIcMvEVovC-eu5B1af9_WMqaWxpPlLmYp72vuzl-B_6fusfAnfGMLiVpvZvh2IybVovT5B1_m-jBH5aHQ1WfKwk_Oi-NhI/s320/salvador_espriu.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 209px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" color2="0xe87a9f" fs="1&color1=" height="265" src="http://www.youtube.com/v/n19fmbaWnBM&hl=" type="application/x-shockwave-flash" width="320"></embed></div><div align="center"><br />
</div><div align="center"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta vegada me’n vaig anar al Teatre Nacional de Catalunya (<a href="http://www.tnc.cat/">TNC</a>) a veure; <em><strong>El jardí dels</strong></em> <em><strong>cinc arbres</strong></em>, nom que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3">Salvador Espriu </a>anomenava el petit pati de la casa dels seus estiueigs a Arenys. Un passeig per <span style="color: #cc0000;">Sinera </span>transformació de la seva <span style="color: #cc0000;">Arenys</span> d’infantesa, i és aquí on obra <strong><em>el jardí dels cinc arbres</em></strong>, el pati de la casa familiar, única pàtria ideal i perduda <span style="color: #000099;">d’ </span><span style="color: #000099;">Espriu.</span> Aquest pati rebrà la visita dels habitants mítics del poble.</div><div style="text-align: justify;">L’obra dirigida per<span style="color: purple;"> Joan Ollé</span> posa en escena una adaptació escènica de textos narratius i poètics –cap de teatral- de <span style="color: #000099;">Salvador Espriu,</span> en la aproximació del seu 25é aniversari de la seva mort . Començar el dia en aquest jardí i veure tots el personatges passejant-hi, observar els jocs dels nens; mirar com els boixets de les mans destres van formant dibuixos al voltant de tots aquests personatges que hi van passant , al igual que passa la Semana Santa ... i també el mateix <span style="color: #000099;">Espriu</span> disfressat de Salom lúdic i nihilista com pocs:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Em dic Salom, fill de Sinera.</div><div style="text-align: justify;">Contemplo el buit, mirant enrere.</div><div style="text-align: justify;">I, temps enllà, només m’espera</div><div style="text-align: justify;">desert, tristor d’hora darrera.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Mai no m’ha entès ningú</div><div style="text-align: justify;">perquè sempre parlo</div><div style="text-align: justify;">del meu món perdut.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Llàstima que l’obra hi ha s’ha acabat, la durada ha estat curta. La meva intenció hagués estat –i ho dic de debò- tornar-la a veure un altre cop, l’últim dia fou el 25 de novembre, m’he quedat amb les ganes de poder dir: <strong>Un altre Espriu, si us plau</strong>... peró bé, em quedo amb el que he vist que aixó no m’ho treu ningú i escoltaré –si així ho voleu- junt amb tots vosaltres aquest poema de <span style="color: #000099;">Salvador Espriu</span> musicat per <span style="color: purple;">Raimon.</span> </div><div style="text-align: justify;">Endinsem-nos en aquest jardí i que ens envoltin les seves essències¡¡.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">(blocaires bona passejada també)</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8068382748155629409.post-29058973952442061192009-10-17T22:57:00.004+02:002010-05-24T00:10:22.923+02:00TEMPORADA 2009/2010. I VAN DOTZE!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTsGoJHo2dH3F8cUY7RWFoiF5EQEtO3Jb0AIsvsEgSJZvxZwkya0KsdRY6rOENs_tWdKZqk1NDrlMwR-aqqpua5w9xi9yChbxqzIF9RxbavJmkn9W8e_oXrnbaEA8iRta1oUapyvM3L8/s1600-h/tnc_nit_720x230.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393676712508380802" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTsGoJHo2dH3F8cUY7RWFoiF5EQEtO3Jb0AIsvsEgSJZvxZwkya0KsdRY6rOENs_tWdKZqk1NDrlMwR-aqqpua5w9xi9yChbxqzIF9RxbavJmkn9W8e_oXrnbaEA8iRta1oUapyvM3L8/s320/tnc_nit_720x230.jpg" style="display: block; height: 102px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a> <br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Temporada 2009-2010.-</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://www.tnc.cat/">El Teatre Nacional de Catalunya </a>(TNC), comença una nova temporada -2009-2010-, i van dotze! Temporada aquesta, que esta marcada per els grans noms, tant clàssics com també textos de la tradició catalana, al igual que de teatre d'autor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Les tres sales on es representaran les obres, seran el lloc on clàssics com; <b>Shakespeare</b> amb <i>Nit de Reis</i> — única de les tres que es representarà- i que, junt amb; Al vostre gust i Somni d'una nit d'estiu, són les obres més representades de Shakespeare.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En el 25é aniversari de la mort de <b>Salvador Espriu</b>, es representaran un recull de poemes amb adaptació escènica de textos narratius d'aquest gran autor. Un passeig per Sinera, on Salvador Espriu obra les portes de; <i>El Jardí dels cinc arbres</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Electra</i> de <b>Sófocles</b>. Electra, que viu presa del dolor per l'assassinat del seu pare -rei de Micenes- planeja junt amb el seu germà, venjar-se de l'assassina. La seva mare.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>L'auca del senyor Esteve</i> de <b>Santiago Rusiñol</b>, publicada com a novel·la l'any 1907 i representada com a comèdia teatral l'any 1917, obtenint un gran èxit. Obra cabdal del modernisme català i que repeteix representació dotze anys després doncs, fou l'obra escollida per inaugurar oficialment el TNC l’onze de setembre de 1997.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Platonov </i>de <b>Anton Txékhov</b>. "Platonov esta travessada per una línia de febre, de bogeria, de vertigen, que li dóna un caràcter singular" —Gerardo Vega, director del espectacle-.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>El Ball </i>de <b>Iréne Némirovsky</b>. Madame Kampf és una nova rica, superficial i materialista, que gaudeix denigrant i ridiculitzant les altres dones. Combinació de teatre dansa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El Nacional petit amb; <i>El vestit nou de l'emperador</i> de <b>H. C. Andersen</b>. Història d'aquell rei capritxós i aficionat als vestits. Dos bergants li diuen al rei, que seran capaços de fabricar un teixit que tant sols podran veure-ho la gent intel·ligent. Teatre musical. <i>Reprís</i> <b>Teatre Mòbil</b>. Pallassos per a totes les edats, no apte per a gent sense ganes de passar-s'ho bé.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sí voleu passar-ho bé, <a href="http://www.tnc.cat/">aquí </a>us deixo l'enllaç per gaudir d'aquets espectacles i de molts més. (blocaires disfrute-ho!)</div>Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8068382748155629409.post-37314508926789841032008-11-20T17:50:00.011+01:002010-05-24T02:48:55.811+02:00EL BEC DE L'AVE<div align="justify">Hoy las ciencias adelantan, que es una barbaridad¡… així canta don Hilarión un “sainete” de la sarsuela “la verbena de la Paloma” escrita pel mestre Tomàs Bretón i amb llibret de Ricardo de la Vega. Estrenada el 17 de febrer de 1894 al teatre Apolo de Madrid. Una vintena d’anys abans -l’any 1872- s’estrenava a Barcelona el primer tramvia arrossegat per tracció de sang, anava des de el Pla de la Boqueria fins el pla dels Josepets -Gràcia-, passant pel passeig de Gràcia, el recorregut del qual durà deu minuts¡.<br />
<br />
Era el 20 de setembre de 2008 i faltaven 20 minuts per a les 9 del matí, jo; portava la jaqueta posada, doncs feia una mica de “fresqueta” i entrava dins d’aquell ”bec de signe” per a fer el meu primer trajecte amb l’A .V .E. Quànt faltaven 2 minuts per a les 9, les portes com un al.leteig de plomes, es tancaren. A les 9 del matí –hora exacta- es posà a nedar.<br />
<br />
Em vaig treure la jaqueta que portava i quant em vaig aixecar per treure-me-la, a fora el paisatge que es veia eren de cellers de cava… aquell “bec de signe” es trobava a Sant Sadurní i el rellotge marcava les 9 i quart.¡<br />
<br />
Eren les 9 i “29” minuts, -era aquesta hora- com van anunciar per megafonia la primera parada; Camp de Tarragona, la sortida fou a les 9 i “36” minuts –insisteixo amb l’horari-. Quànt eren les 10 i “27” minuts anunciaren la següent parada; Saragossa –Delícias- i la sortida fou a les 10 i “38” minuts.<br />
<br />
Tornant amb el “bec del signe” aquestes parades em van recordà el banys matinals d’aquests majestuosos nedadors amb entrades i sortides al llac… croac, croac, croac, croac, croac…<br />
<br />
Als voltants de les 11 del matí em vaig aixecar, per “estirar” una mica les cames, mentre anava caminant, totes les portes se m’obrien al meu pas i es tancaven quant els hi donava l’esquena…, com una ploma.¡ Al arribar al lavabo, jo insistí amb el meu pas… la porta no s’obrí… insistí un altre cop… i… res de res… … fou la meva mà que amb un dit a l’agafador, l’obri i la tornar a tancar al sortir. La porta, -tot sigui dit-, anava molt fina. I els interiors estaven impecables¡.<br />
<br />
Vaig arribar-me fins el bar, i l’hi vaig demanar a la senyoreta un cafè amb llet. La senyoreta amb un català perfecta em va dir: que el vol per emportar-se’l o bé s’ho prendrà aquí… M’ho prendré aquí, gràcies. Tenía el got a la mà prenen aquell café amb llet, quiet i amb constant moviment, la sensació era extraordinària… movent-me, sense moure’m… una petita illa dins d’aquell “llac del signe”… que l’hi dec siusplau…- jo tenía prepara’t a la mà un bitllet de 5 € , doncs aquells plaers i allà…-… 1’40 –va contestar-me la senyoreta- caram quins preus mes competitius que teniu…em va sortir per dir-li. Tot seguit la senyoreta va contestar-me… Crec que té raó senyor, els preus són molt competitius...que tingui un bon viatge¡.<br />
<br />
Quan m’aixecava del tamboret, mentalment anava tararejant… croac, croac, croac, croac, croac…<br />
<br />
Al arribar el meu lloc, en el rellotge digital faltava mitja hora per a les dotze i la velocitat d’aquell “bec de signe” marcava 300 per hora¡ al cap de 10 minuts anunciaven l’arribada d’aquell “bec de signe” a Madrid… quant faltaven 5 minuts per a les dotze posava els peus a terra a l’estació de Atocha de Madrid.<br />
<br />
La tornada la tenía marcada per a les 7 de la tarda. Un cop dins, em vaig posar a llegir una estona , el día cada cop era més enfosquit i la sensació de poder veure nedar un altre cop aquell “bec de signe”, semblava cada cop mes difícil… auriculares… doncs amb aquella foscó… auriculares… i tant poca llum… auriculares señor…? Gràcies senyoreta… els vaig descargolar i tot seguit els vaig endollar al braç de la butaca… Semblava que segués fet la llum de cop¡… doncs s’escoltava… “El llac del signe” de Tchaikovski.¡ Un regal escoltà la música d’aquest ballet i nedà amb els ulls tancats… a les 9: 28 (soc pesadet amb l’horari) posava els peus a terra a Sants- Estació.<br />
<br />
Mentrestant quànt anava cap a casa tararajava mentalment el “pas a troi”… croac, croac, croac, croac, croac…<br />
<br />
El llac del signe és un dels tres ballets que va escriure Tchaikovski .<br />
Aquest ballet fou estrenat el 27 de gener de 1895. Dos anys desprès de la seva mort. Hi està dividit en 4 actes.<br />
<br />
Inspirat en una antiga llegenda alamana, explica la historia de dos mons; un amb tots els ets i uts, que es creua amb un altre de màgic i místic. Aquesta versió, del llac del signe explica la història de Odette, una princesa que és transformada per un bruixot amb un signe. Desprès de una complicada lluita entre el be -el príncep Sigfrido- i el mal –el cruel Von Rothbart- és rescatada per l’amor del príncep.<br />
<br />
Les veus populars digueren de Tchaikovsky: “El més admirat compositor de música de ballet en la tradició clàssica que mai s’hagi escoltat”, doncs la seva música de ballet inspira els coreògrafs i els ballarins per ballar-la, i els melòmans per escoltar-la.<br />
<br />
Blocaries; escolteu-la, gaudiu-la, disfruteu-la¡.<br />
<br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=dbhb3DHUfhI">Swan Lake</a></div>Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8068382748155629409.post-37667353457613371652008-10-22T21:30:00.005+02:002010-05-24T01:08:26.744+02:00ALOMA (amb altres veus)<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8IcbRWFdcC8vZkuKnKrK5mVfs8uN6oeaw-OtnKI1Rylhfi0RumlaXg_MbimkcDHUtETIW2H8JVxiwtN6LQqGhl-VBbcGkVS-nwNbvBj7K7NGbWSk3jUO7vPktO7nUzP1OM2YhPXNtixQ/s1600/aloma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8IcbRWFdcC8vZkuKnKrK5mVfs8uN6oeaw-OtnKI1Rylhfi0RumlaXg_MbimkcDHUtETIW2H8JVxiwtN6LQqGhl-VBbcGkVS-nwNbvBj7K7NGbWSk3jUO7vPktO7nUzP1OM2YhPXNtixQ/s320/aloma.jpg" /></a></div><br />
El proper 23 d’octubre de 2008 fins al 4 de gener de 2009, el Teatre Nacional de Catalunya (T.N.C) posa en escena l’obra de Mercè Rodoreda; <span style="color: #ff6600;">Aloma.</span> Dins de <i>l’any Rodoreda</i> el T.N.C. la temporada passada posar en escena <i>La plaça del Diamant</i> i aquest any s’encerregarà de concloure’l en la posada en escena amb altres veus, per el grup <i>Dagoll Dagom </i>d’una de les novel·les de <span style="color: #3366ff;">Mercé Rodoreda</span> escrita en els seus anys de joventut: <span style="color: #ff6600;">Aloma</span> (1936) L’obra narra el canvi de veu de la infantesa, cap a la maduresa per acabar en la culminació del seu propi destí. La protagonitza una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa. La seva veu diu un i un altre cop que l’amor li fa fàstic… tot canvia quant s’enamora d’un parent que s’instal·la a casa seva. <span style="font-size: 130%;">L `ambient familiar va trenant una crisis que sembla que no tindrà fi, tot plegat desembocarà en la pèrdua de la casa familiar. Defraudada, <span style="color: #ff6600;">Aloma</span> enganxa totes les forces possibles per tirar endavant. La versió musical anirà a càrrec del grup <i>Dagoll Dagom,</i> amb moltes obres a les seves espatlles i també a les seves veus. La versió musical fusionada per dues veus; <span style="color: #ff6600;">Aloma</span> jove, -encarnada per Júlia Möller-, i <span style="color: #ff6600;">Aloma </span>madura, -encarnada per Carme Sansa-, enriqueix el llenguatge narratiu de </span><span style="font-size: 130%;"><span style="color: #3366ff;">Mercè Rodoreda. </span>Mercé Rodoreda va néixer a Barcelona (Sant Gervasi) l’any 1908. L`any 1937 guanya el premi<span style="color: #38761d;"> </span><span style="color: #99ff99;">Crexells</span> amb aquesta obra . L’any 1939 abandona Barcelona. I és en l’exili on <span style="color: #3366ff;">Mercé Rodoreda</span> va revisar aquesta obra en profunditat, l’any 1969. Desprès també escriuria: <i>La plaça del Diamant</i> (1962); <i>El carrer de les Camèlies</i> (1966) premi Sant Jordi; <i>Jardí vora el mar</i> (1967); <i>Mirall trencat</i> (1974). La seva veu fou escoltada a Barcelona per les Festes de la Mercé en el pregó de festes l’any 1980. Aquest mateix any va rebre el <span style="color: red;">Premi d'Honor de les Lletre Catalanes. </span></span> <span style="font-size: 130%;">Morí a Girona a l'edat de 75 anys. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva (Baix Empordà).</span></div><span style="font-size: 180%;"><span style="font-size: 130%;"> </span></span> <span style="font-size: 180%;"> </span><br />
<span style="font-size: 180%;"> </span>Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.com10