tag:blogger.com,1999:blog-80683827481556294092024-03-08T20:12:49.428+01:00Menja de BacallàA l'època medieval, un bacallà era una persona solitària i sense parella, en definitiva, un solter. El nom del bloc vol fer referència a tot alló que li agrada a un "bacallà" com jo.Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-8068382748155629409.post-72211257109718990182008-09-26T16:53:00.004+02:002010-05-24T00:50:33.428+02:00PRESENTACIÓ<div style="text-align: justify;">Menja de bacallà.- (presentació).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La cuina i tot el que l’envolta em porta els records, els perfums i el gust que tenia la mare quant cuinava per a tota la família.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Pel pare ; Verdures i llegums amb el seu raig d’oli per l’estiu, amanides fresques i el seu ou ferrat i els hiverns les sopes i caldos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De la meva àvia el que més recordo i el que més l’hi agradava eren els bullits de l’olla; els pedres, ales, pits de pollastre, escurar els ossos de l’espinada… acompanyats del seu bon plat de sopa, fet amb fideus, arroç, pistons… i els seus postres dels diumenges, sobre tot que no l’hi faltés.¡</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La meva mare que el seu deliri de sempre havia sigut el peix i col.leccionar els llibres i receptes que sortien i canviava amb altres senyores o veïnes, que primer s’ho passavent oralment i després ho apuntava i tot seguit ho guardava amb carpetes escrites del seu pròpi puny i lletra. … <i><b>Mercé porti’m per fer una mica de peix per l’ arroç del diumenge… i per la</b> <b>setmana que be, si em troba per fer</b> …</i> -li deia a la veïna i peixatera del costat de casa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El meu germà que sempre l’hi preguntava a la mare: <i>quànt faràs albergínia</i> <i>arrebossada…?</i> <b><i>Encara no és el temps…</i></b> -l’hi contestava…- <i>i l’escalivada,?-</i>insistia el meu germà- <i>amb “lo” bona que està, “oi” mare?-</i> La mare li contestava amb un gest afirmatiu amb el cap.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I quedava jo; que quánt venia d’escola, hi veia la taula amb segons quin instrumental estava montada la taula, arrufaba el nas si era cullera i obria uns ulls com taronges quánt era forquilla i/o ganivet.- … Tens que menjar de tot, doncs t’has de fer gran… - em deien a casa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b><i>Cinc persones deu plats…!!</i></b> -deia sempre la mare, col.locada a la seva cuina.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Caldos; sopes; peix; albergínies; verdures; llegums; fruita; una mica de tot i els perfums de tots plegats són els que m’han impulsat a fer aquest bloc -d’aquests plats i també de nous- de ápats de ahir, avui, demà i… que per a molt anys¡¡.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Agrair-vos a tots la confiança i poder fer bons plats i bons àpats. Gràcies a tots!</div>Josepb.Menja de bacallà.http://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.com9