Magdalenes de taronja i llavors de rosella.

11 de desembre del 2017


    La tradició, explica que les magdalenes tenen dos llocs d'origen:

.-Flor i fruit del taronger.- 

  La primera per ubicació i per  proximitat es troba al Camí de Santiago, lloc idoni per tal de donar a conèixer els productes de la terra i gaudir d`ells, amb  pel.legríns  procedents de diferents punts del món.

     Probablement va pensar així la jove de nom Magdalena, que oferir als pelegrins petits pastissos amb forma de petxina, tot fent homenatge al camí de Santiago. L'èxit fou tan immens que els pelegrins aviat donaren el nom de la seva creadora/cuinera. Magdalena.




   L'altre lloc d'origen es troba a Franca. Al castell de Commercy a meitats del segle XVIII el duc Estanislau I oferia suculentes festes gastronòmiques, acompanyades amb sortides de caça. En una d'aquestes festes, sembla que el cuiner enfadat amb el xef de cuina, va marxar poc abans que arribessin els comensals, emporta-se'n les postres. Una de les serventes del castell  de nom Madeleine Paulmier es va oferir per fer un postre alternatiu, tenia poc temps, ja que els comensals estaven a punt d'arribar, va pensar amb una recepta que l'hi va ensenyar la seva àvia, ràpida i senzilla. Tal va ser la satisfacció dels comensals d'aquell  postre que el duc Estanislau I presentar a la serventa tot  dient que a partir d'aquell moment el dolç porteria el seu nom. Madeleine.  

                                                   

   Per fer aquestes magdalenes necessitarem: (15 magdalenes petites)

   300 g de farina de força 
   1/4 de llevadura 
   2 cullerades de sucre 
   2 cullerades de llavors de roselles 
   1 1/2 de ratlladura de taronja  
   100 g de mantega 
   100 g de melmelada de prèssec
   2 ous 
   sucre glas per enfarinar les magdalenes, un cop acabades.


    Escalfarem el forn a 200 º. Agafarem un motlle per a 12 magdalenes i el pintarem amb mantega fosa o bé amb una mica d'oli. 
   Passarem per el sedàs la farina, el llevat i el sucre en un bol que sigui gran. Afegirem les llevors de roselles  i també les de la taronja i farem un volcà al vell mig del atuell. 
   Desfarem la mantega i la melmelada en una paella petita a foc lent  i anirem remenant fins que ens quedi ben  barrejat i cremós.Treurem la paella del foc Batarem els ous suaument. 
   Afagirem la mantega i la barreja dels ous dins del atuell.  Remenarem  amb una cullera fins que ens quedi ben unit tot plegat.
   Col·locarem  la barreja en el motlle per fer les magdalenes, sense omplir-les del tot.
    Fornejarem entre 15 i 20 minuts o fins que veiem que amb un escuradents es noti la barreja feta. Un cop acabat deixarem les magdalenes a fora -temperatura ambient- i tirarem el sucre glas per a sobre.
   Podem obrir-les i posar.hi una mica de mantega. 
     

 (Blocaires... 

que vagin de gust¡¡)



No tinc por...

20 d’agost del 2017


 .-Port de Cambrils.-



   Encara estàn en vigència aquests cants  dedicats a les rambles de Barcelona escrits l'any 1935 per Federico García Lorca.
    Lorca y las floristas 

    ... PERQUE LA POR NO ÉS RES¡¡

Cullerada de faves amb un toc d.anís

31 de maig del 2017




 (.-Flor de tardor de la favera.-)

    He trobat aquest escrit sobre les faves i la importància que ha tingut aquesta lleguminosa a Menorca. Deixo l'enllaç per tal que  si voleu llegir-ho pugueu gaudir d'aquest escrit.

 .-Blocaires, que vagin de gust¡¡.-

   He dit cullerada de faves, ja que quan les vaig comprar en vaig agafar un grapat -amb tavella feien un quilo i mig- i les vaig fer de la següent manera:

   Un cop pelades les faves, les vaig posar dins d'una olla amb una mica d'aigua i les vaig ofegar. Un cop van agafar color vareig posar-hi una cullerada d´encenalls de pernil salat, una branca de menta, sal i pebre i finalment mitja copeta d'anís.
   El resultat és el que veieu a la fotografía, espero i desitjo que siguin del vostre grat.

farciment de xampinyons

3 de maig del 2017




    Els  bolets des de temps ancestral es coneixien abans de l'aparició del home.


      Encara que els xampinyons, sembla ser que van aparèixer a França l'any 1650, on els pagesos de l'època, observaren que apareixien fongs comestibles quant es cobrien fems d'animal amb sorra.


     A la península Ibèrica, no es van començar a cultivar fins l'any 1952.


    És a La Rioja on  el cultiu dels xampinyons en conserva acapara la meitat de la producció, amb unes 40.000 tones.
   L'altre meitat es troba a Conca-Albacete on es prepara fresc i envasat per el consum.

 (Blocaires: que vagin de gust¡¡ ) ☺
 
   Per fer aquests xampinyons, he utilitzat una safata de xampinyons de mida mitjana, un cop han estat nets, els he passat per la planxa amb una mica d'oli, un cop han agafat color els he farcit amb una mica d'arròs bullit barrejat amb els peus dels xampinyons tallats finament, dita barreja l'he posada damunt de cada xampinyó amb una oliva per a sobre del farciment. Els he servit dins d'una safata d'alumini acompanyat amb un llit de tomàquets.
   El resultat final és el que podeu veure en aquestes fotografies.




 

Pastís rul.lo formatge d'ovella i llimona

26 d’abril del 2017




     Aquesta vegada ha estat un altre pastís de formatge -la meva perdició- buscant un altre matís de textura i sabor he trobat aquest formatge de llet d'ovella, presentat amb rul.lo i madurat amb floridures. 
   Aquest formatge de textura pastosa i cremós m'ha anat força bé per poder-lo desfer amb els altres ingredients, donant un resultat molt sorprenent. 

    Formatges de Castella-Lleó de raça "churra"  i de les formatgeries El Pastor de la Polvorosa de Zamora, amb una gran varietat de formatges. Si  premeu aquí, trobareu la gran varietat de formatges d'aquesta empresa. 

 .-Flor del llimoner.- 

.-El meu llimoner i jo.-

El meu llimoner fa llimones rodones,
com planetes,
atapeïdes, com pomes.

El meu llimoner fa llimones
que es perden sense ésser tastades, 
vençudes pel seu pes,
rodolen entre les fulles mortes.

El meu llimoner fa llimones
petites i solitàries,
que s'enamoren dels ibis grocs. 
El meu llimoner fa llimones 
emparellades,
com els ulls d'una cara, 
o les mans d'un cos,
companyes inseparables. 

El meu llimoner fa llimones,
joves i verdes,
que són promeses de futur. 

                                                                      Maria Victòria Secall 


   He tallat dos-cents cinquanta g de formatge rul.lo i l'he esmicolat. Dins un bol he posat vuit ous, tres- cents g de sucre extrafí, quatre-cents cinquanta g de nata per muntar, la ratlladura i el suc de tres llimones, tot ben remenat. Ho vaig decantar. 

  
 He preparat la massa brisa amb dos-cents cinquanta g de farina, cent vint-i-cinc g de mantega (consistència pomada,) dos ous i una pessigada de sal. Un cop tots els ingredients els he tingut integrats, l'he deixat amb una bola reposant en un bol mitja hora amb paper film.


  
 Amb la massa brisa l'he donat la forma del motlle, l'he posat al forn deu minuts i passat aquest temps, l'he posat els ingredients que tenia decantats; ous/sucre/nata/formatge esmicolat/llimones, ratlladura i suc i l'he tornar a posar al forn, una hora i mitja a cent vuitanta graus, fins a veure que quedava quallat i rossejat.


  
    El vaig desmotllar i aquí en teniu el resultat. Un pastís apte per als "formatge-edictes" com jo. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡) 

Sant Jordi 2017

24 d’abril del 2017


 .-Teresa, Albert i Josep, Sant Jordi 2017.-

   M'ha sorprés la introducció del llibre on comença dient; Us agraden els cupcakes? Sí? Doncs l'heu cagat.

     En el llibre de l'Albert Vilas, Les receptes del calendari pastisser, trobareu aquells pastissos coneguts els diumenges on després d'un bon àpat en família, venien els postres encara  embolicat amb el paper de la pastisseria i enllaçat amb el fil de ràfia que, un cop tallat a dins hi havia les tires de paper cartró per tal de no malmetre el tortell, l.eufória per menjar aquell tortell era tal que no hi havia temps de portar els plats de postres, era a sobre del mateix paper de la pastisseria que els fèiem servir de plats...   que bo..., si és que en aquesta pastisseria, tenen la mà trencada, són molts anys que  fan de pastissers... 
 
 (blocaires; que vagi de gust¡¡)  👀 


   L'Albert ens explica de forma fàcil i entenedora i amb una mica de paciència -tot sigui dit-  com fer la crema pastissera per fer coques, canyes, crema cremada, farciments per les lioneses... el brioix per fer tortells de Reis, coques de Sant Joan, bunyols de Quaresma... Pa de pessic que ens servirà per fer la mona de Pascua, posant-l'hi el cacau el tindrem de xocolata, mantega pastissera, per fer la coneguda sara o saretes...com podeu llegir una àmplia varietat de pastissos fets amb productes base i a l'abast de tothom, podem deixar a banda els cupcakes i gaudir de les postres de sempre¡¡

   També podeu entrar i remenar a la seva pàgina web i descobrir tots els altres pastissos de... i també cuina amb molt de fonament, defensor de la cuina tradicional en aquest llibre ho trobareu tot aixó.
 A la dedicatória del llibre i va escriure; Fer receptes tradicionals és literalment fer cultura [...] doncs, fem cultura i fem bona cuina¡¡



Pastís de poma

20 d’abril del 2017


    La poma Golden  Delicius (Delícia Daurada) que és la que he fet servir per aquest pastís, és una de les varietats més cultivades del món. La gamma de colors va des del groc verdós fins el groc mes intens, amb petites incrustacions a la pell  anomenades leticel.les

 .-Flor de la pomera.-
 
   Floreix  durant els mesos de maig i juny i les seves flors són blanques amb tons rosats a les puntes.
   

   Corría l'any 1891 a la granja Mullins (Virginia - E.E.U.U.) on va aparèixer aquesta poma per primera vegada. Originària per un encreuament d'altres varietats de pomeres, aquesta, la Golden Delicious, fa pomes grosses de pell groga i de gust molt dolç.  

   
    No va ser fins l'any 1914 que es va comercialitzar i els grangers van vendre els drets de multiplicació a un viver. 
  
 
  
     A tall de curiositat la forma farmacèutica coneguda com pomada va tenir en els ungüents cicatritzants preparats a base de pomes i oli.  

 (Pomera amb fruits) 
  
   Dins un bol, he batut tres ous amb cent cinquanta grams de sucre fi, un got de llet, una cullerada de café de vainilla líquida i cent grams de mantega -consistència pomada-. A poc a poc he anat tirant la farina passada pel sedàs junt amb el llevat en pols fins a obtenir una pasta fina i ben llisa.   
   Amb una mandolina he tallat les quatre pomes a rodanxes ben fines. He untat un motlle -20  centímetres- amb un trosset de mantega i una cullerada de farina. Les rodanxes de la poma els he col·locat a sota del motlle per fer de base del pastís, tot seguit he tirat la massa; ous/sucre fi/got de llet/cullerada de vainilla/mantega, amb la resta de la poma tallada a daus per a sobre de la base de les pomes. Tenia el forn a 180 º  he posat el pastís a sobre de la reixa del forn 35/40 minuts, a mitja cocció he acabat de posar les rodanxes de poma per a sobre. Un cop fred, l'he desmotllat. A mi particularment  m'agrada una mica tebi. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡ 


 

Mona 2017

18 d’abril del 2017





   Sort n'he tingut del pollet que m'ha fet les fotografies amb l'Android que porta... doncs, una mica més no arribo a temps de  penjar la mona d'enguany...

 
 (Blocaires; que vagi de gust i que tingueu una bona primavera¡¡) 

    La forma per fer aquesta mona, és la base de pa de pessic i farcida de melmelada de albercoc, xocolata de cobertura i els acompanyaments que us agradin més; ametlles, fideus de xocolata, botons de colors... si apreteu aquí trobareu la manera de fer-la.

Bundt cake de llet condensada i xocolata blanca

3 d’abril del 2017


   "Bundt" va ser el nom que va registrar el senyor Nordic Ware fabricant d'estris de cuina nord- americà, per donar-l'hi la forma d'anell distintiu  als motlles que va crear. Inspirats en els pastissos tradicionals del centre d'Europa gugelhupf  (es una llum)  a la dècada dels anys 50/60.
    El gugelhupf, és una especialitat culinària típica d´Àustria, Suïssa, Alsàcia -entre França i Alemanya- Bohémia -república txeca-.




  El que us presento aquí, és un dels motlles bundt més senzills i normals que podem trobar al mercat.

   Per fer aquest bundt cake, els ingredients que necessitarem seran:

   300 g de xocolata blanca
   300 g de farina
   150 g de mantega
   1/2 llauna petita de llet condensada
   6 ous
   1 sobre de llevat en pols
   1 iogurt natural
   1/2 cullerada d'oli d'oliva

   Elaboració: 

   Desfarem 180 g de xocolata blanca amb la mantega, tot seguit anirem tirant els ous d'un en un fins a integrar-ho tot plegat. Tirarem la llet condensada, el iogurt i remenarem altre cop fins a integrar-ho de nou.
   Posarem la farina tamisada i el llevat en pols fins que obtinguem una massa sense grumolls.


 La massa obtinguda la posarem en un motlle prèviament untat amb mantega i el deixaren al forn al voltant d'uns 35 minuts a 180 º.
   Passat aquest temps treure.m del forn el pastís i el deixarem reposar 10 minuts, el desemmotllarem i el posarem a sobre d'una reixa per tal que es refredi.
   Desferem la resta de la xocolata -120 g- al bany maria, afegirem l'oli, ho remenarem i ho tirarem per a sobre del brundt cake.


(Blocaires... 

     Ideal per a berenars infantils, aniversaris o també  per menjar-ne a mitja tarda amb cafè o bé té. Amb els "xocoadictes" ho  dono com un fet.

 ...que vagi de gust¡¡) 😋😋😋

Pastís de mongetes

29 de març del 2017


   Encara que el pastís de mongetes l.he publicat en dues ocasions, buscant millorar  la presentació d'aquest pastís, en el blog de la Sión i el Miquel -Fem un mos- he trobat la consistència per tal que em quedes més presentable.




   Inspirat amb l'entrada que van fer (apreteu aquí)  la Sión i el Miquel l'elegància d'aquest pastís millora molt, escoltant els seus consells.

   

   Amb l'alga agar-agar la consistència d'aquest pastís és d'una millora considerable com podeu veure en aquesta imatge d'aquí sobre.

   A sota d'aquestes paraules, enllaço la recepta amb un parell mes de fotografies.

 (Blocaires...
 ... que vagi de gust¡¡)😋😋😋

  Ah..... per cert, com sempre, la flor del producte principal d'aquesta entrada...


...la flor de la mongetera 😉😊😏








Croquetes de ceps

13 de març del 2017




 
   Els ceps són els bolets per excel.lència dels països europeus, els seus hàbitats mes freqüents són les fagedes, rouredes i  alzinars



   És a finals d'agost principis de setembre que comencen a sortir i es poden trobar fins a finals de la tardor sempre que les condicions siguin favorables i òptimes.

 (Els boletaires del Montsec -Pallars Jussà, capital Tremp- 
 
 (Pols de ceps)

   Fruits de la terra arrelats a les fagedes, rouredes i alzinars, -com ja he dit- que, un cop els tenim a casa els aromatitzarem amb la seva pròpia essència. La pols de ceps.

   
Per gaudir d'aquestes croquetes, m´he fet amb els següents ingredients: (per 50/60 unitats)

   400 mil.lilítres d'aigua
   200 g de ceba de Figueres
   200 g de farina  (jo he fet servir farina d'espelta)
   150  mil.lilítres  d'oli  d'oliva
   100 g de mantega
   1 o 2 ous
   1 litre de llet sencera
   30 g  de ceps deshidratats                
   1 culleradeta de pols de ceps 
   
   Per arrebossar les croquetes: 
 
 2 o 3 ous
    Pa ratllat
    Oli d'oliva per fregir  

 
   Els ingredients els he   festejat de la següent manera:

   En un estri pla amb aigua  he  col.locat els ceps secs deshidratats al voltant d'una hora, un cop escorreguts, el caldo obtingut l'he decantat.
    Treballades les cebes de Figueres tallades en "Juliana" han quedat preparades per anar en una paella amb oli calent i deixar-les una estona fins a canviar de color -rossetes- els he acompanyat amb els ceps secs uns quants minuts mes fins que han acabat ben tendres.
    Dins d'un bol amb llet he afegit els ceps i la ceba, un cop triturat -aquí anirà al gust personal amb trossets de ceps més o menys desfets- i acabada la decisió, podem deixar l'aparell de triturar per netejar.
   Amb l'aigua dels ceps, que previament havía recollit, s'anava escalfant amb la resta de la llet, 600 mil.lilítres.
 .  Un cop preparada la munió untada amb la mica de mantega l'oli ben barrejat i calent, he repartit una mica de sal. Dins la cassola amb la farina perfumada amb la pols de ceps -una culleradeta de cafè plana- he comencat a barrejar  i també a enrossir  -com si fos un laboratori- que després d'anar posant-l'hi l'aigua dels ceps amb la llet, els ceps la ceba triturada, sense deixar de remenar, la munió va anar complint-se, fins que l'espàtula, l'harmonia de la meva mà i la massa de dins la cassola formaren un trident ballant al mateix ritme... la massa estava llesta per arrebosar.  .
   Un cop recollits els estrits i natejar els marbres de la cuina, -al voltant d'una hora- tenia un plat amb el pa ratllat i en un altre els ous deixetats -un tercer ou amb la seva closca de reserva- i tan sols quedava passar la massa per els dos ingredients respectivament i posar-ho en una cassola amb oli calent.

   Un cop tèbies/fredes, crec que el festeig es va convertir en un casament... almenys els meus cinc sentits així ho celebraren.


 (Blogaires; que vagin de gust¡¡😋😋)

 

Timbal cruixent de mongetes del ganxet amb sal de pernil

18 de febrer del 2017


   Un altre any han arribat les mongetes del ganxet -petit ganxo- a l'abast de les botigues i cooperatives que comercialitzen aquesta llegum, la més coneguda a Catalunya i alhora també la més desconeguda, doncs des de fa dècades són motiu d'estudi.

   Els segles XVIII-XIX els intercanvis comercials amb Amèrica Central i Amèrica del Sud eren intensos. Les rutes cap a les amèriques, la recuperació econòmica que començar en el camp, els encàrrecs del exterior..., les flotes de vaixells catalans fent "les amèriques", portant a l'altre costat de l'Atlàntic; vi, aiguardent, teixits de cotó estampats (indianes), a canvi importaven, sucre, cotó, cacau, llavors...


 .-Pailebot refugiat al port d'Arenys en construcció el 19 de desembre de 1929.-
Fotografía de: Joaquim Caselles i Simon

   Aquests intercanvis comercials amb Amèrica Central i Amèrica del Sud, fan raonable que la mongeta del ganxet arribés a Catalunya a través d'algún port improvisat del Maresme, (Vía Cadis) fins arribar a les comarques limítrofes que avui en dia conformen l'actual Denominació d'Origen Protegida (D.O.P.) (Maig del 2008)

 .-Flor de la mongetera.-

 En l'actualitat la D.O.P. es troba a les comarques del Vallès Oriental, Vallés Occidental, l'Alt Maresme i la Selva.

 Mongetes del ganxet (Alt Maresme

 Les característiques que la conformen són el seu gust suau, la cremositat, la poca percepció de la pell. Aquestes qualitats la fan agradable, també, en el moment de tenir-les per tal de poder-les cuinar que és a finals de novembre i on les diferents poblacions de l'àrea D.O.P. en fan les seves celebracions. 

.-Sabor a legumbres.-

Las legumbres hervidas, golpeadas
a fuego en las cazuelas, espesaron 
   una parte del agua, retuvieron
        otra parte consigo.

Después que estáis sentados a la mesa
los míos de la sangre -cinco- pienso 
que es posible que coman en el mundo 
muchas gentes, hoy, esto. 

Ahora que tenemos sobre la lengua la misma pasta de la tierra, 
puedo olvidar mi corazón y resistir las cucharas. 

Yo siento
en el silencio machacado
algo maravilloso:
cinco seres humanos 
comprender la vida a través del mismo sabor. 

                                           .-Antonio Gamoneda.- 



 
   Agafarem cinc o sis talls de pernil traient els greixos i tot seguit els posarem uns 15 segons al microones per tal que quedin disminuïts de grassa, els deixarem una estona per tal que quedin cruixents. Els decantarem.
   Mentrestant bullirem les mongetes, i al cap de 30/35 minuts, colarem el caldo i el podem guardar per alguna altra ocasió -per fer una paella,  per fer uns fideus  a la cassola, arròs bullit...-. Quan tinguem les mongetes ben escorregudes, barrejarem amb sal de pernil i dins de la corona d´alumini anirem col.locant cullerades de mongetes/sal de pernil, fins a omplir la corona amb els cruixents de pernil.

 

   Per acompanyar el timbal, he fet una crema de mongetes que l'he preparat posant una mica de crema de llet, una mica del caldo de les mongetes, un ou, tres cullerades soperes  de mongetes, sal i una mica de pebre, passat pel  braç eléctric fins a obtenir la consistència desitjada. 

 (Blocaires; que vagi de gust¡¡

  El resultat, desitjo que sigui del vostre grat.