Pebrots confitats.(Pebrots de Girona)

22 de novembre del 2016




   El diumenge passat em vaig acostar fins el mercat de Tordera i en arribar a les parades dels pagesos de la zona, una gran quantitat de pebrots de Girona-entre altres molts mes productes de la terra- estaven estesos al damunt de la parada d`en Francesc i la seva senyora Paquita pagesos de tota la vida.
   En veure'ls em vaig preguntar: Quin munt d'amanides que es poden fer amb tots aquests pebrots... n'agafaré un quilo i així també en faré una amanida... ja fas amb aquests...? em digué la Paquita, sí per amanir-los amb sal i oli ja en tinc prou..., guaita, agafa una bossa d'aquestes i omple-la fins dalt que t'explicaré com fer-los confitats... la idea em va engrescar i com un bon aprenent,
bolígraf i paper en mà la Paquita en va començar a dictar... com sempre, aquest bolígraf no guixa... ara sí... diguem ...

 Abans no s'acabi la temporada en faig confitats i en conserva, els primers, fets amb les mesures que et donaré surten molt i molt bé i aquests poden menjar-se, sense necessitat de fer-los en conserva.

   Per un quilo de pebrots i poso una cullerada de sal, tres quarts de litre de vinagre blanc, un got de vi blanc, cent g de sucre, un grapat de pebre negre en gra i tres fulles de llorer.


   Ho reparteixo de la següent manera: Un cop netejats i treure-l'hi les llavors, els tallo a tires mes o menys regulars. Mentrestant bullo un litre d'aigua amb dos-cents mil.lilitres de vinagre blanc i una cullerada de sal. Quan arrenca el bull tiro els pebrots nets i sense llavors els deixo coure un minut -just, escaldats- i els deixo que s'escorrin.


   Mentrestant vaig posant els pebrots, que ja els tinc a tires i tallats, els col·loco a dins dels pots que estàn ben nets.
   Escalfo un pot d'alumini i a dins l'hi poso mig litre de vinagre amb cent mil.lilitres d'aigua, cent de vi blanc, els cent g de sucre, el pebre en gra i les tres fulles de llorer.Quan tot plegat arranca el bull poso el caldo dins el pot o pots de vidre cobrint-los per complet. Els sacsejo una mica i els deixo reposar una estona, després, els tapo i els guardo a la nevera, i els faig servir amb les amanides, amb una mica de pa amb tomàquet... guaita, per fer el vermut amb unes olives... 
 


    Al meu home l'hi encanten fets d'aquesta manera i durant tot l'any en tenim.
 
 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)
 
   El pebrot de Girona té un color groc-verdós és de sabor suau i té una allargada prima. La dolçor que té és la diferència que el caracteritza. També es pot escalivar i fregir, acompanya molt bé amb carns.
   Es recull al mes de juliol i és a començament de la tardor que s'acaba.
   Al meu gust, confitat es com s'escau més bé.

 








Som Terra de safrà. Espaguetis amb crema de llet, macerats amb safrà (2 ª part)

17 de novembre del 2016


   Durant tot el matí del dissabte 12 de novembre, Santa Coloma de Queralt celebrar, Som Terra de Safrà, en la seva segona edició. 

.-Rissoto, amb ceba caramel·litzada i safrà.-

    A la sala d'Actes del Castell, exhibició de plats elaborats amb safrà. Jo vaig tenir l'ocasió de provar el primer plat: Rissoto amb ceba caramel·litzada amb uns brins de safrà. Torradetes amb formatge de cabra, ceba caramelitzada i uns brins de safrà i degustació de crema de carbassa amb safrà, elaborat per el jove Joan Ollé de Montblanc. Durant tot el dia s'elaboraren 6 plats -sucs saludables, postres...- i tastes elaborats per diferents cuiners de la població i de la comarca. 
  
 .-Flors de safrà  a punt de treure'ls els brins.-
   
    A la Plaça de l'Església i durant tot el matí,  promoció i venta de productes de proximitat i de safrà.

    A la sala Merlets, presentació i xerrada sobre els jueus a Santa Coloma i el safrà, a càrrec del periodista colomí Francesc Valls i Calçada. 

 
 .-Flors del safrà amb els brins acabats de treure'ls.-

  El safrà, durant tot el dia va ser el gran protagonista i humilment crec que va està molt acertat. La població de Santa Coloma de Queralt i tot el seu entorn, va acompanyar molt bé tots els actes que es van fer, i el meu humil desig seria que en pròximes edicions fos d'igual semblança. Sense aglomeracions de parades que no tenen res a veure amb el producte escollit, doncs no s'ha de perdre, la cuina, la història, la terra i cultura de Santa Coloma de Queralt. 
   Felicitacions Santa Coloma i a tots els colomins i colomines per l'organització i el bon fer. 




   Per la meva part i amb el safrà colomí que vaig portar, m'he agosarat a fer aquests espaguetis fets amb  crema de llet macerats amb safrà, tot desitjant que siguin del vostre grat. 


   
    Per fer aquets espaguetis els he fet de la següent manera: 



   He posat a bullir dos-cents grams d'espaguetis ( llegiu el temps de cocció) amb dues pessigades de sal. Mentrestant vigilava els espaguetis, he posat una paella al foc amb cinquanta grams de mantega i setanta cinc grams de formatge ratllat deixant que es desfaci a foc ben suau fins a aconseguir una crema, a poc a poc he anat tirant la crema de llet junt amb una pessigada mes de sal, on ja tenia els quatre brins de safrà macerats, (mitja hora de repòs) he seguit remenant fins que la salsa ha doblat el seu contingut, sempre a foc molt suau. He tirat els espaguetis ben escorreguts sobre la salsa obtinguda, barrejant tots els seus ingredients.



    Fora del foc, he tirat un rovell d'ou remenant bé per unir tots els ingredients. 


   Encara que he pogut posar pebre al gust, no n'he volgut tirar per tal de no perdre l'aroma del safrà. 
   És preferible menjar-los ben calents. 

    Dedico aquesta entrada a la regidora d'Ensenyament, Cultura i Patrimoni del ajuntament de Santa Coloma de Queralt; Angelina Nogués Martorell, l'entrega, coneixement i amabilitat en arribar a la població i fer-me sentir...
Som terra de safrà. 
    Moltes gràcies,  Josep -Menja de bacallà- 






Som terra de safrà. Cake al gust de safrà amb pinyons (1ª part)

6 de novembre del 2016





   La rosa del azafràn
   es como la maravilla, 
   que un día la ve nacer
      y la mata el mismo día. 

La rosa del azafràn 
es una flor arrogante
 que brota al salir el sol 
   y muere al caer la tarde.

tan fràgil es el amor
como esta flor peregrina; 
se quiere al atardecer
  ¡y a medianoche se olvida¡ 

Fragment final del primer acte de la sarsuela; La rosa del azafràn. (Sarsuela en dos actes) 
Música de: Jacinto Benavente


 .-Flor del safrà.-

   Moltes mes flors i també molts mes menús i tastets fets amb aquesta espècia tant apreciada, trobarem a Santa Coloma de Queralt, població amb molts segles d'història doncs, es remunta al segle X¡.
   Durant al segle XIII fins els 1492 la comunitat jueva, tenia taules al mercat setmanal dels dilluns on, aquesta espècia era tant apreciada per la seva qualitat, que va arribar fins a l'Àsia i també va recorre la Ruta de la Seda, sortint amb vaixells des de el port de Barcelona arribant fins a Roma i des de aqui als països asiàtics i Mitjà Orient. 
   També conegut com l'or vermell, doncs com molts de vosaltres sabeu, aquesta espècia junt amb la vainílla i el cardamom, son les tres espècies mes cares i valorades del món.




    Amb: Som terra de safrà, Santa Coloma de Queralt, ens convida a visitar tot l'entorn, sentir, gaudir i potser també escoltar algún "xup-xup" d'algún que altre plat amb el perfum culinari d'aquesta espècia junt amb els cuines i restauradors d'aquesta zona, doncs...

   ...disfrutem d'aquest moment¡¡ 

 


   Per fer aquest cake, he utilitzat una pessigada d'agullers de safrà i amb un  troç de paper d'alumini  he escalfat un pot amb aigua calenta a sobre de la tapadora he deixat els dits agullers, al cap d'una estona els he deixat amb meceració amb dues culleredetes d'aigua calenta, al voltant d'una hora.
   Mentrestant,  he posat 450 g de farina en un atuell i amb els dits- amb guants- he fregat la farina, els 40 g de llard i els 75 g de mantequilla fins a obtenir una consistència semblant al pa ratllat, he tirat una bona pessigada de sal, els 150 g de pinyons, dues cullerades de sucre fi -glacé-, i la maceració de safrà.






   He batut els 2 ous amb 125 ml de llet una mica tèbia i l`he tirat a la barreja, farina/llard/mantequilla junt amb la maceració de safrà. He continuat remenant la massa durant 10 minuts i amb una mica de farina a les mans, he continuat moldejant fins que la massa ha quedat enganxada i elàstica. Durant una hora he deixat la massa en un lloc càlid tapat amb un paper film  per tal de aumentar el seu volum.
   En un motlle de cake untat amb una mica de mantequilla he col·locat tota la pasta dins del forn a 200 º durant 20 minuts, seguidament he baixat el forn a 180 º l'he deixat fornejant 20/30 minuts més fins que la pasta ha pujat. Aquest cake ha estat reposant tota una nit i l'endemà, que us assembla si untat amb una mica de mantequilla i/o melmelada de...? el servim amb un café sigui amb llet o sense i seguim...
 
...disfrutant d'aquest moment? 
  
(Blogaires; que vagi... 

 ...de gust¡¡) 



Pollastre amb agredolç de magrana

3 de novembre del 2016



.-Haikús del magraner.-

Ve prest novembre,
el groc del magraner
cau blanc a terra.

Gelós de l'aire,
empresona la llum
amb el ramatge.

Llances o peixos,
ocells o ulls o mans,
l'estol de fulles.

Tres retxes basten
per acotar amb amor
dotze pams d'arbre.

  
Francesc Florit Nin (Ciutadella de Menorca, 11 de setembre de 1960)


  .-Portal a la tardor.- (Mireu l'enllaç si us plau)
 

 Els colors vermellosos, grocs i ocres dels arbres, anuncien l'arribada de la tardor, l’espera serà recompensada amb els fruits amagats sota terra. 


 .-Flor del magraner.-
   
  Les seves flors son vermelles i els estams de color groc. Floreixen els mesos de maig/juny.

   
 .-Flor del magraner polinitzada.-
  
El magraner i el seu fruit la magrana, és un d'aquest fruits de tardor, l'espera serà recompensada amb corona de fruits vermells.



     A Grècia, era considerat com a símbol de l'amor i la fecunditat.

     L' història dels  amants de Verona de W. Shakespeare, escenifica a l´escena de la balconada, Romeu, enfilant-se damunt d’un magraner tot declarant el seu amor cap a Julieta.   



   Amb una mà de morter, picarem les magranes i les posarem dins un atuell. Reservarem.
   En una planxa fregirem el pit de pollastre. Reservarem.
   Farem la salsa de magranes en una paella, hi posarem els grans de magrana amb una mica d'oli de girasol i reduirem a foc lent, quant començi  a treure el suc de les magranes tirarem el vinagre balsàmic i anirem remenant, seguidament  tirarem la mel -jo he posat de mil flors- seguirem remenant i deixarem que tot plegat s'enganxi junt  amb els grans de la magrana.


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)