Llibrets de pollastre i formatge de cabra amb pebrot escalivat

25 de maig del 2016


    Sembla ser, que la cabra domestica va ser la fusió dels ramats salvatges que hi havía  entre l'Ásia i l'Europa Oriental.

    És una de les espècies més antigues que van ser domesticades l'A.D.N. trobat, així ens ho explica, doncs, és calcula al voltant dels 9000 anys¡¡. 

   De la cabra, se`n  processa la llet i se'n sol fer; formatge, mantega, flams, iogurts, mató.
   
   Del mató en el Llibre de Sent Soví -segle XIV- ja en parlava i era molt  popular, doncs, es feia natural o també perfumat amb aigua de flor de taronger.

    A Catalunya la producció artesanal del formatge de cabra està prou desenvolupada, es troben granges i obradors a La Garrotxa, Ribera d'Ebre, Alt Urgell.

   Les cabres són conegudes per ser difícils de mantenir en un tancat -origens salvatges- i és en plena naturalesa on si troben en el seu estat pur, és per aixó que els pastors/pastores, surten amb els seus ramats a pastorar per els camins i dreceres, tot buscant els fruits del bosc i les herbes més propicies, per tal de donar la millor llet amb qualitat i sabor.

   Com podem fer-ho: 

   En priner lloc posarem a escalivar els pebrots al forn uns 30 minuts, a 200 º
-si l'escalivada la tenim congelada,(aquest és el meu cas), la treurem el dia abans-.


   Quant aneu a la vostre gallinaire de confiança, podeu demanar-l'hi que us faci els llibrets de pollastre per farcir -veure "fotos" d'aquí al damunt- quant estiguem a casa, els salpebrarem al gust i amb un pinzell de cuina els untarem amb oli per les dues bandes, seguidament  els farcirem amb 4 o 5 talls de formatge de cabra, tot depenen de la llargada dels pits.
   Aquets de la "fotos", val a dir que la gallinaire de confiança en té molta traça, com veieu estàn tallats en una sola peça.
   Tancarem els llibrets amb l'ajut d'uns escuradents i salpabrerem un altre cop.Tot seguit, arrebossarem els llibrets passant-los per farina, ou i  pa ratllat. Fregirem en abundant oli.




    Un altre manera d'arrebossar els llibrets és passar-los per coco ratllat, sense farina, ni ou i tampoc pa ratllat.  (Jo he fet servir aquesta manera)


   Una tercera manera d'arrebossar també pot ser aquesta, doncs dins d'un bol d'alumini, posarem tots els ingredients per arrebossar i d'aquesta manera queda tot molt  més recullit.
   Per acabar, presentarem l'escalivada en forma de corona. Tirarem farigola fresca per a sobre.
 


  Aquesta recepta està inspirada en el llibret, El Formatge de Cabra, de Eulàlia Torras pastora i formatgera i Roger Alcaraz cuiner. L'Eulàlia ha fet de pastora i formatgera des de l'any 1978 fins al 2005 creant l'obrador Serrat Gros. El Roger ha estat cuiner en diferents restaurants, entre ells "La Broche" de Madrid 2008 i dos anys en "El Bulli" de Roses 2009-2011.  
 
 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

 Si voleu disfrutar de més receptes de formatge de cabra, -Formatgeries Serrat Gross- podeu trepitjar aquí  i també aquí aquestes dues com a postres.
   Aquesta altre com a primer/segon plat, molt recomenable¡¡
 
 







    



     








 

Vedella blanquejada

15 de maig del 2016





    ...sí, sí... ho heu sentint bé -millor dit, llegit bé-, blanquejat de vedella o vedella blanquejada.
   Aquesta carn,  -"foto"- pertany a la part del crostó de la vedella que es la part interna de la cuixa, de forma triangular i dividida en tres parts; la part de l'aleta, que és dura, la central molt més magra i melosa, i la part final que és molt més eixuta.
 
   Vaig dir-l'hi en el carnisser de confiança que volía fer uns talls que fossin magres i melosos, en va dir que agafés aquest que aquí us presento:    

   (L'explicació de la peça de la carn, m'ha la donat el carnisser. La recepta és una versió dels llibres de la meva mare junt amb el apunts que hi tenia escrits).

   Ingredients per fer-ho:

   3/4 de kilo de carn de vedella a daus grossets  (en aquest cas crostó)
      1 os de vedella
   una branqueta d'api
   una ceba de Figueres
   dues pastanagues
   dos porros
   dos alls
   un pom d'herbes aromàtiques (farigola, llorer, julivert, canyella...)
   3 o 4 claus d'espècies
   pebre
   sal
   30 g de farina
   30 g de mantega
   1 ou
   1/2 gotet de nata líquida (per cuinar)

   Preparació: 

   Posarem a bullir una olla amb dos litres d'aigua amb sal  junt amb l'os de vedella, quant l'aigua bulli tirarem; les dues pastanagues, els porros nets i tallats, la branqueta d'api, la ceba de Figueres clavant-l'hi els claus d'espècia, els dos alls, la carn de vedella tallada a daus grossets i per acabar, el pom d'herbes aromàtiques. Ho deixarem tot plegat al voltant d'una hora i mitja al foc, tot treient l'escuma del caldo que si vagi acumulant de tant en tant.

 (La carn de vedella bullida) 

  Passat aquest temps, apartarem la carn de vedella i mig litre escàs del caldo.
  En un cassó escalfarem la mantega junt amb la farina, ho remanarem per tal de que no agafi grumolls, tot seguit tirarem el mig litre escàs del caldo colat, remanarem fins que s'acabi el caldo.

 (Salsa de nata, abans de tirar-la a la vedella)

  Separarem la clara del rovell i aquest el posarem en un atuell d'alumini junt amb el mig gotet de nata líquida, ho amalgamaren amb un parell de cullerades del caldo/farina/mantega que el tindrem a foc lent, acabarem tirant la salsa de nata en el caldo/farina/mantega, remanarem suaument sense que acabi de bullir, rectificarem de sal i pebre. Finalment tirarem la salsa de nata per damunt de la vedella. 
  Ho servirem tebi i en plats individuals.
    

                                      


   Aquest plat, és molt adient per a persones grans que no poden mastegar la carn, servit d'aquesta manera la carn bullida queda molt tova i amb la salsa de nata queda molt més amorosida.
   El caldo sobrant, -sense la nata líquida- el podem guardar per alguna altre ocasió.



 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)



Pastís de plàtan i poma

6 de maig del 2016


.- Flor del plataner.-

   És a les Canàries, on presumiblement el fruit del plataner té el seu màxim esplendor. Introduït per els exploradors portuguesos al segle XV, és on ha trobat les seves arrels i on es cultiva des de fa més de sis-cents anys¡¡

   El plataner creix a temperatures mitjanes de 25 º necessita molta aigua i sol estable durant tot l'any i és a l'arxipèlag canari on hi troba el seu
entorn perfecte -l'arxipèlag canari  es troba  a mig camí entre Europa i Amèrica-. 

   Els seus pètals -i mai millor dit- s'utilitzen com a plats per fer-hi amanides tropicals, molt apreciables a les illes Canàries.
   Rica amb hidrats de carboni, és la fruita preferida per els esportistes, doncs el seu percentatge de sucres -potassi i magnesi- el fan ideal per tal de recuperar forçes ràpidament.  

 ( plàtans, pomes golden, per el puré de pomes i poma starking, per la decoració) 

.-Flor del arbre de la pomera.-

   El fruit de la pomera -la poma- és un dels arbres més conreats del món, se.n coneixen més de dues mil varietats a tot el món i a Catalunya al voltant de dues centes.

  Jo de la poma sempre he dit que és una fruita tot terreny, doncs podem fer-la servir, de mil maneres; a les amanides, entrants, aperitius, sopes fredes/calentes de poma, pomes farcides, -jo, les pomes farcides les trobo molt recomanables,- per fer licors de poma, sucs, bunyols, fetes al forn, pastissos, postres... 

  Fent una barreja dels dos ingredients, el plàtan més dolç i de textura més tova i la poma molt més compacte amb més cos i de gust més acida, podem trobar-nos amb un pastís més o menys d'aquestes característiques. 




     Ingredients que necessitem per fer la pasta brisa: 

    250 g de farina de rebosteria 
    125 g de mantega  (consistència pomada) 
        2 ous
    ratlladura de llimona      
    pessigada de sal

   Preparació per fer la pasta brisa:  
   
   Tindrem la mantega a consisténcia pomada i tallada a daus, la barrejarem amb la farina tamitzada i afegirem els dos ous, junt amb la ratlladura de llimona, primer amb una forquilla de fusta i tot seguit amb les mans fins a obtenir una bola. Deixarem reposar en un lloc càlid tapat amb paper film durant mitja hora.

  
                              

   Mentrestant pelarem 3 o 4 pomes golden les posarem en un atuell d'alumini, tirarem un got d'aigua freda sense que arribin a cobrir les pomes, just  per fer el puré,  quant comencin a bullir barrejarem dos plàtans tallats a rodanxes, el suc d'una llimona, una culleredeta de vainílla en pols i 125 g de mantega, ho remanarem tot plegat  i deixarem que es refredi. 


   Estirarem la pasta brisa que havíem deixat reposar i la posarem en un motlle (22/24 centímetres) al forn durant 5/8 minuts, passat aquest temps la treurem del forn i per a sobre col.locarem el puré pomes/plàtans. Pelarem i tallarem a rodanxes tot formant una rosassa amb la poma starking, enfornarem al voltant de 45 minuts a 180 º. L'endemà treurem el pastís del forn al presentarem amb plàtan tallat a rodanxes. Podem acompanyar el plàtan cremat amb sucre. 

   
(Blogaires; que vagi... 

 ... de gust¡¡)



Montaditos de albergínies, amb carn picada i pinyons

2 de maig del 2016


 
 
     Més que montaditos en podria dir, petits entrepans d'albergínies posats al damunt d'una torradeta, peró queda una mica llarg, "artísticament", l'hi queda molt millor el nom de montadito.

     Aquestes albergínies les vaig trobar molt be de preu i després de posar-ne unes quantes a escalivar i un altre per fer-hi una truita, he fet aquets petits montaditos amb forma de entrepans d'albergínia fercits de carn picada i pinyons.

   Per fer aquets petits entrepants d'albergínia necessitarem: 

   2 albergínies grossetes
   100 g de carn de vedella
   100 g de carn de porc
     75 g  de pinyons
   farigola fresca
   escalivada per adornar
   torradetes
   tomàquets (per sucar les torradetes)
   sal
   pebre
 

      Per fer aquets petits entrepants d'albergínia ho podem fer de la següent manera: 

   Amb l'ajut d'una mandolina, tallarem les albergínies a rodanxes una mica gruixudes, a mida que les deixem a l'escorredora hi anirem tirant la sal, per tal que deixin anar tota l'aigua. Les decantarem.
   Agafarem un grapat dels pinyons i els pasarem per la batadora.
   Posarem una paella al foc i barrajarem les dues carns, afegirem els pinyons que tindrem en pols i ho anirem remenant, posant-l'hi una mica de sal i pebre. Quant ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem a sobre d'un paper absorbent i ho decantarem.
    A sobre d'una planxa amb l'oli calent -jo més que tirar l'oli, el que faig es agafar un pinzell de cuina i pinto suaument la planxa- col.locarem les rodanxes d'albergínia ben eixugades i les marcarem per tots dos cantons.
   Agafarem les torradetes de pa i per a sobre col.locarem una rodanxa d'albergínia amb el farciment que teniem decantat, - la carn de vedella/la carn de porc/els pinyons desfets- ho tancarem amb un altre meitat d'albergínia ho adornarem amb el pebrot escalivat, i per acabar tirarem la farigola fresca per a sobre.  
   Amb la resta de pinyons els podem passar per la paella i un cop siguin rossets, el posarem damunt del plat per acompanyar.
 
 (blogaires; que vagin de gust¡¡)