Bunyols de bacallà

28 de febrer del 2016

   Bon día Imma, que fas? -vaig preguntar-l'hi  a la bacallanera que sempre l.hi compro el bacallà  i que tè parada al Mercat de Hostafrancs  mentrestant anava tallant cues de bacallà que tenia amb remull i les anava deixant en una galleda...- vaig treient les espines de les cues i preparant per fer bunyols... per fer bunyols¡¡ vaig pensar jo... vinga saps que Imma?, posem 1 kilo d'aquet que talles i me'n poses per  mi també per a fer-ne..., doncs et posaré d'aquest que tinc salat que son penques i et sortirà molt i molt bé, ja m'ho sabràs dir, i demà  l'hi canvies l'aigua dos cops i el tindràs a punt per fer-los... 

   Dit i fet, l'endemà tenia el bacallà esqueixat i dessalat a punt  per fer-los.



   Buscant una recepta per disfrutar d'aquets petits plaers i del llibre del senyó  Josep María Lladonosa i Giró  El gran llibre de la cuina catalana (1991), aquesta recepta dels bunyols de bacallà que senzillament són molt lograts.


   Amb un kilo de bacallà van sortir-ne un kilo i mig de bunyols. La recepta original en diu 300 g de bacallà. En parèntesis us posaré les mides que he fet servir jo per fer-los. L'original de la recepta (ingredients) estarà amb negreta, al igual que l'elaboració estará escrita sense altarà cap paraula de l'original.
   Vinga doncs, a disfrutar-los¡¡


 

   Ingredients per a 6 o 8 persones   (per a 8 o 10 persones)

   300 g de bacallà remullat (morro)    (1 kilo de bacallà salat -penques-)
   200 g de farina -aproximadament-  (450 g de farina)
     75 g de llard  (100 g de llard)
        2/3 ous  (3/4 ous)
        2 dl d'aigua de coure el bacallà  (4dl d'aigua)
        2 alls  (4 alls)
   Unes branques de julivert
   Sal
   Pebre 
   Oli

   Preparació: 

   Posarem el bacallà cobert d'aigua al foc en un recipient, perqué s'escalfi (sense que  arribi  a bullir). Un cop perbullit, traieu-lo de l'aigua. Netegeu-lo d'espines i pell i piqueu-lo al morter.
   Poseu al foc l'aigua i el llard. Un cop arrenqui el bull, afegiu-hi la farina i no pareu d'anar remenant amb un batedor.
   Un cop hágiu obtingut una barreja ben compacta, aparteu-ho del foc i afegiu-li els ous; barregeu-ho tot bé. Afegiu-hi el bacallà i els alls i el julivert, aquests darrers també picats al morter.
   Torneu-ho a barrejar tot i amaniu-ho amb sal i pebre.
   Amb la massa formeu unes boles o pilonets de la mida d'una cullereta de café. Fregiu-les en oli, al començament a foc baix i després força alt.
   Nota: A la massa s'hi pot afegir una patata bullida.


 (blogaires... 
...que vagin de gust¡¡) 


Paella amb calçots, carxofes i bolets

21 de febrer del 2016




   Aquest arrós, està fet d'aquesta setmana. Els calçots que ara estàn en el seu millor moment, acompanyen molt i molt bé amb aquesta paella, doncs els calçots no deixen de ser cebes i amb l'arrós fet a la paella queden d'una forma quasi perfecta al paladar. 


   Per l'altre banda, les carxofes les tenia congelades i en el seu moment  m'he les va dur una companya de la feina que és del Prat i l'harmonia dels productes com podeu veure ja comença a ser força espectacular. 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)

 Per acabar amb uns quants bolets deshidratats i guardats amb aigua una estona, per un cop es fa l'arrós posar-hi els seu suc i deixar-hi un molt bon gust de productes de la terra. El caldo utilitzat, va ser un que també tenia congelat i en el seu moment vaig fer un pastís de monguetes, per tant, com podeu veure els productes de la terra omplen molt i molt bé un bona paella.

   El dia següent aquest arrós escalfat encara tenia tot el gust  del primer moment de ser fet.

"Brunyols" de l'Empordà

9 de febrer del 2016



   ...aquest any no m'han  quedat bons  els "brunyols"... però els de  l'any passat si que en van quedar bé...
   Aquestes paraules les deia la meva tia de Llagostera quant acabava de fer la cassola de "brunyols" acabats de fer d'aquell any...
   l'any següent l'hi senties dir... aquest any no m'han quedat bons els "brunyols"... peró  els de  l'any passat si que en van quedar bé...




    Aquets que teniu a les "fotos" i la recepta que tot seguit us explicaré, són els autèntics "brunyols" de l'Empordà, fets de manera  tradicional, i si aneu a casa dels parents, familiars, amics d'aquesta zona, són els que us obsequiaran acompanyats d'algun licor dolç, fets a casa. Tradicions que no s'han de perdre i que tenim que continuar elaborant amb l'amor i paciéncia de tots aquets parents i/o familiars que ens ho van ensenyar a fer.

   Una bona fira de referència i que hi podeu participar i també gaudir, és la de Sant Feliu de Guíxols on -com ja he dit- si pot participar i gaudir d'aquest postre tradicional de primavera i de Setmana Santa. Si aneu en alguna pastissería de Sant Feliu de Guíxols al igual que a tota la comarca, i us bé de gust fer-los vosaltres, si dieu la quantitat que en voleu fer, us vendran les mides de la farina, junt amb els ingredients també a mida per fer-los.


    Si us venen de gust fer-los aquesta recepta que us presento és d'una pastissería de Sant Feliu de Guíxols on van donar-me les mides per fer-la ja fa uns quants anys. El volum obtingut aquest any, ha estat al voltant d'uns 4 kilos. No heu de témer per la quantitat, si és així, podeu a part de menjar-los i gaudir-los vosaltres mateixos i oferir-los als parents, familiars, amics... també els podreu congelar i els podreu treure quant volgueu, per tal de  tenir-los per a postres després d'un bon àpat.
 

      Ingredients: 

    1 k de farina  (*)
    300 g d'aigua
    250 g de mantega
    200 g de sucre
      60 g de llevat premsat
       10 g de sal
         4 ous
         3 pells de llimona ratllada
         1 copeta d'anís
    canyella en pols
    coriandre i matafaluga


     Preparació: 

   Barrejarem tots els ingredients i els pastarem fins que la massa quedi ben fina, de manera que no s'enganxi a les mans. La deixarem reposar -un bon lloc per reposar i per tal que la massa llevi és a dins del forn, apagat es clar¡- en un recipient untat amb oli i esperarem que creixi fins que dobli el seu volum inicial. Quan la pasta hagi pujat, i amb les mans untades d'oli, agafarem trossets de pasta i els tirarem en una cassola amb l'oli ben calent.

  (Blogaires; que vagin de gust¡¡)
   (*)  Jo tinc la mania de quant no em queda la pasta prou fina, per tal de que s'enganxi afegeixo mes  farina. És una mala costum que sempre faig, doncs no és la més apropiada. Si la massa està ben amassada -s'ha de fer una mica de força, tot sigui dit- amb  les mides que hi ha, té que sortir.

   Aquest any han sortit  be i bons, l'any que bé... esperem que també¡¡  

     

   
     

Mercat de la Llibertat. Llom de daurada amb mosaic de verdures.

2 de febrer del 2016



El Mercat de la Llibertat
L’artesania al carrer
.-Llom  de daurada amb mosaic de verdures.-

    A Gràcia hi trobem a  la Carmeta rellotgera, coneguda amb aquest nom, doncs, el seu pare va començar al barri  arreglant  petites peces de rellotgeria, i un cop mort, la Carmeta, alliçonada per  ell,  es va decantar més per la joieria...
    Quina calor...¡¡,  obriré una mica més la finestra, ara molt millor. Com passa el temps, estem el més d’agost... i com cada any, tenim la festa major a sobre ..., tindré que anar encarregar el peix a l’Angeleta de can grill, per fer aquells filets de daurada que em va explicar... però abans posaré una mica d’ordre al taller... aquesta premsa per a col·locar vidres, les anelleres i les bitlles ben guardades...
                                                                                                                                               
  
El Mercat de la Llibertat, fou inaugurat l’any 1888, -any de l’Exposició Universal  de Barcelona-  va ser el terratinent Marc Olives que l’any 1831 va disposar que en els seus terrenys podien edificar-hi cases i una plaça on els pagesos ben aviat vendrien els seus productes.

... bon dia Carmeta, bon dia Siseta... quin enrenou que tenim pels carrers..., si com cada any... aahh...per cert,  que tens les arrequedetes que et vaig encarregar per la nena?, doncs, el dia 15 és el seu  sant... no pateixis el representant d’aquella casa que et vaig dir, m’ha portat el material i ja m’he posat, “manos a la obra”, et deixo que me’n vaig el mercat a comprar...  ja passaré Carmeta, adéu Siseta...


    L’estil modernista del mercat  es troba marcat per el ferro, on a la part central queda  senyalada per l’escut de Gràcia  -Tres lliris-  amb formes molt  treballades acabades a la teulada amb uns llaços de ferro.



 ... bon dia Carmeta, que hi posarem?, Goita Angeleta, em posaràs un parell de daurades i de pas m’explicaràs aquella manera que em vas dir de fer-les ... Aaah... sí,  ja me’n recordo,  fetes  amb verdures veritat...?, just a la fusta...¡¡


   El recinte és aïllat, la coberta és feta tota de ferro i el tancament d’obra vista.

   ...agafes una pastanaga, una mica de cibulet, un carbassó, un pebrot vermell i un de verd, jo sempre vaig a buscar la verdura a ca la Mercè del Prat, jo també i vaig i la veritat  ho té molt bonic i molt bé  de preu... quina traça que hi tens tallant el peix...són molts anys Carmeta, tu tampoc et quedes enrere
amb les peces de joieria..., agafes aquets filets que t’estic preparant i tires una mica de sal els acoloreixes amb una mica d’oli i com si enfarinessis els filets de la daurada, i barreges les  verduretes





  –que ja les tindràs tallades ben petitones-  i deixes que els filets quedin ben coberts, com si fessis un mosaic. Ho forneges -al grill- 5/6 minuts  per tal que quedi un mosaic enganxat i ben agafat. De guarnició l’hi pots posar panses i pinyons, amb una mica de suquet si li tires una mica de vi moscatell... sembla que ho veig... adéu Angeleta, tinc que passar  una tarda d’aquestes per el teu taller, quant vulguis... però amb la festa major tenim reunió per acabar d’ultimar els preparatius del carrer, jo també tinc que entregar unes feines i acabar de recollir el taller, doncs, al igual que tu Angeleta, també tenim reunió a la comissió de festes, ens veiem adéu¡¡







              La reforma integral, tal com avui la coneixem, va ser acabada l'any 2009

     (Blogaires; que vagi de gust¡¡)