Llom de porc -llaminera- a la taronja

30 de setembre del 2015



 Flors del taronger -tarongina- 
 
És a partir d'aquesta época, que començarem a veure els camps de tarongers ben equipats, els colors característics dels seus arbres dónen la benvinguda a la fruita més emblemàtica de l'hivern. La taronja.

   De les seves flors, la tarongina, se'n fan infusions, condiments i és una de les flors quasi obligades en la obtenció de la ratafía. 



  
 A la cuina la taronja, podem treure-l'hi bons resultats, aquí en teniu una recepta de la quàl, jo n'he tret sempre bons el.lógis quant l'he fet per la família, convidats, etc. doncs és un plat que un cop fred, amb la seva salsa acompanya molt i molt bé amb un troç de pa. El llom fred el podem acompanyar amb una amanida i també amb un pa amb tomàquet, etc.




   Ingredients: 

   1 Llom de porc -llaminera- (el seu pes està entre 650/700 g )  
   1 k de taronges (tenim que obtenir que cobreixi la meitat/tres quartes parts del llom)
    150/200 grs de sucre


    Preparació: 

   Posarem un pot el foc amb el suc de les taronges i el sucre, i remanarem fins que amb el tacte de la cullera de fusta no hi trobem cap grumoll de sucre, aquesta part, és la més important de la elaboració, doncs, el sucre té que està completament desfet. Un cop estigui el sucre ben desfet -insisteixo-, posarem una cassola al foc i posarem el llom juntament amb el suc de taronges/sucre desfet. Deixarem que es vagi fent i de tant en tant l'hi anirem tirant el suc amb una cullera i anirem regant el llom. Donarem la volta al llom, i farem la mateixa operació. Passat mitja hora llarga, traurem la tapadora de la cassola i el deixarem entre 3 i 4 minuts, per tal que s'evapori el suc i es faci una mica més espès. Deixarem refredar hi el servirem acompanyat amb la seva salsa, una amanida d´ herbes dels canonges i daus de taronges.  


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

   Aquesta recepta està extreta del llibre de la Montserrat Seguí, Cuinar és senzill.

Castelló d'Empúries. Terra de Trobadors. Croquetes de carbassa.

19 de setembre del 2015




.-Castelló d'Empùries. Al fons, la  Basílica de Santa María,
 coneguda també com la catedral de l'Empordà.- 

   Castelló d'Empúries és un municipi de l'Alt Empordà, amb una extensió de 42 quilòmetres quadrats i al voltant d'uns 12.000 habitants.
   Sant Martí d´Empúries fou l'antiga capital medieval, aquesta es troba arran de mar i les incursions de pirateria i eren molt sovint, la capital fou traslladada a Castelló i des de aleshores esdevindría  la capital medieval de l'Empordà (segle XI).
   Castelló d'Empuries, es troba trepitjant els Aiguamolls de l'Empordà, aquest fet proporciona que de les mes de 4700 hectàrees del parc, el 57% pertanyen al seu municipi¡. Unes bones passejades/caminades per  endinsar-se per els camins i els observatoris i poder observar plantes, arbustos, i les aus -mes de 50 espécies- moltes de les quals i fan estada i d'altres parades puntuals per continuar la seva ruta de migració, en un entorn protegit des de l'any 1983.      

   El ric llegat históric medieval de Castelló ha encaminat en els castelloníns/castellonines i a totes les associacions, entitats, institucions, clubs,etc. de la vila, a transformar-se els dies del 10 al 14 de setembre en una vila medieval que amb el nom; Terra de Trobadors  no hi falten tots els atractius per fer-la possible; Tallers de danses medievals, Campament d'Arquers, sopars medievals on l'elegància és anar vestit de l'època i amb mes de 400 comensals a taula¡, cercaviles, torneig medieval, viatges amb rucs i someres, menjafocs, falconería, concerts, trobadors,etc.


    Endinsar-se per el mercat medieval es perdres en el temps i retrobar-se amb els vells oficis d'aquest període; filadores, artesans del fang, guarnicioners, fusters, ferrers... ooohhh... m'agrada aquest aparell per  penjar les claus... quànt val?, -pregunto jo- són tres dines d'or i un de bronce...  que bonic, per l'entrada de casa quedarà molt i molt bé. Me'l quedo. 
   També ens podem trobar amb poetes i trobadors, que en ple mercat mentre estem comprant, recitin i declamin algún que altre  poema en alguna bella dama o senyora, tot elogiant els seus encants.

   Després d'aquesta passejada primer per els aiguamolls i després per la vila medieval de Castelló, no us venen ganes de menjar unes croquetes de carbassa? 





   LXXXXII. Qui parla con se deuen coura carabaces ab let. 

   Carabeze a la catalana.  



   Ingredients per a 20 croquetes: 

   700 g de polpa de carbassa groga
   1/2 dl de llet
   100 g de midó d'arrós
   2 talls de cansalada sense cotna
   2 o 3 cullerades soperes de sucre fi + 2
   60 g de mantega o greix de porc (llard)
   100 g de pa ratllat

   

   Preparació: 

   Courem la polpa de carbassa amb una micona de llet freda ensucrada amb 2 culleradetes soperes de sucre fi, fins a obtenir un puré espès.
   Un cop ho tinguem fóra del foc, afegirem el midó per tal d'aconseguir una pasta ben fina i llisa.
   Tallarem els trossos de cansalada ben petits. Els embolicarem amb sucre fi, per després pasar-los amb la pasta de carbassa.
    Els hi donarem forma de croqueta i les empolvorem  amb pa ratllat.
    Escalfarem lleugerament la mantega o el llard dins la paella i courem les croquetes amb molta cura, de cada costat.
    Les servirem ben calentes.Es poden empolvorar de sucre o de pólvora de duc, segons el gust de cadascú.





   ccxx. Qui  parla de con sa deu ffer la resepta de la pólvora de duch ffina: si vols ffer pólvora de duch  que sia ffina, sa fa així [...] 
   
   Ingredients: (El pes del sucre ha de ser igual al de les espècies emprades.)
   
   100 g de sucre fi 
   100 g d'espècies: 

   .-20 g de canyella en pols
   .-20 g de gingebre ratllat
   .-10 g de claus d'espècia aixafats
   .-20 g de nous moscades raspades
   .-10 g de garangal ratllat
   .-20 g de cardamom en pols


   Preparació:

   Barrejarem el sucre amb totes les espècies i passarem la barreja per el sedàs, tot picant amb una mà de morter.  
  Posarem la barreja en un pot de vidre que tanqui hermèticament.Tindrem de fer-la servir ràpidament per tal de no perdre totes les aromes de les espècies.

Recepta extreta de: 
   .-Cuina medieval catalana.-
Autora:
   Eliana Thibaut i Comalada 

   
 (blogaires; que vagi de gust¡¡ ) 









Crema de pastanaga amb calamars

18 de setembre del 2015



 Flor de la pastanaguera 

   El blog proposat per la Mercé -Destapant Cassoles- per aquest mes, ha estat el de la Sión i el Miquel; Fem un mos, un blog que val la pena passejar-hi una bona estona i mirar i veure com tots els plats que si cuinen, queden d'alló tant i tant bé a l'hora de fer un dinar, sopar o si més no, trobar-hi idees per fer algún plat i també, fer-hi un mos. Moltes gràcies i salutacions Sión i Miquel.¡¡  

   He agafat del seu blog, aquesta crema de pastanagues, doncs a part de ser una bona combinació terra/mar, és una delícia cuinar amb les pastanagues, encara que moltes vegades semblen les "ventafocs" de la cuina... on  puc possar la pastanaga...?-penso jo moltes vegades-.Veieu com en el blog de la Sión i el Miquel, si troben bons plats i bones propostes?

  Abans de començar a fer el plat, (com a element curiós) si apreteu aquí, trobareu els diferents noms que se l'hi dona, també, a la pastanaga.  




     Per fer aquest plat, necessitarem: 

   700 g de pastanagues; 2 cebes de Figueres (les que tenia jo, eren petites); 2 patates del "bufet", 2 calamars -calamarsons, no n'he trobat);l'aigua per bullir les, pastanagues/cebes/patates; l'oli d'oliva; una mica de sal; uns grans de pebre negre.

 Un cop he tingut les pastanagues pelades i netes junt amb les cebes i les dues patates, he posat l'aigua al foc i he deixat que bullis a foc lent al voltant d'una mitja hora, passat aquest  temps, amb la batadora elèctrica, ho he desfet tot plegat i amb l'ajut d'un colador xinés, he fet una crema molt més fina, tot rectificant de sal i pebre.




 Sort en tinc, que la "meva peixatera", amb neteja tot el peix, per que sinó, no crec que pogués menjar mai peix..., però bé, aném a la recepta que és el que ens interessa, doncs,  un cop ha tingut nets els calamars, ha fet unes anelles tot tallant-les a rodanxes, i un  cop he arribat a casa els he passat amb una pinzellada d'oli per la planxa i els he salpebrat, i quant he vist que estaven al meu gust,-tirant a fets- els he decantat.

    Dins d'un plat fons, he posat la crema de pastanagues junt amb una mica de la massa de la  pasta de les pastanagues, i al voltant les anelles dels calamars. El resultat ha estat aquest que podeu veure aquí a les "fotos" tot desitjant  que us agradi, d'igual manera que m'agradat a mí.

 
 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)
   Aquesta recepta, va ser penjada per la Sión i el Miquel, el dijous 10 de setembre de 2015. 
   Salutacions Miquel i Sión¡¡.


 

 
   
 






Sopa freda de tomàquet i alfàbrega

7 de setembre del 2015



.-Flor de la tomaquera.-
        .-Flor de l'alfàbrega.-

   Sembla ser que la planta silvestre del tomàquet és originària del Perú i del nord de Xile, el país on es domesticar va ser Méxic, amb llengua nàhuati -llengua indígena de Méxic- es pronuncia "xitomàti"  i el seu significat vol dir"fruit amb melic".
    En l'actualitat el tomàquet és un producte indispensable en la dieta mediterrànea.

    Els tomàquets s'utilitzen en infinitat de plats; amanides, gaspatxos, sopes fredes d'estiu, tomàquets fercits -si tenen un bon calibre- tomàquets cirerols per acompanyar infinitat de plats, per fer salses de tomàquet que a la vegada aniran amb la pasta -espaguetis, macarrons...-

   

   L'alfàbrega,  es una planta que tant es pot consumir fresca o seca en amanides, sopes de verdures, salses per acompanyar plats de pasta... a Itàlia es molt freqüent trobar-la a  molts mercats, botigues de queviures, balcons, badius -patis- particulars..., doncs és una planta aromàtica present a molts plats italians, -salsa al pesto, entre d'altres- del qual n.és l´ingredient imprescindible.
   L'alfàbrega necessita molt de sol i una terra ben adobada.
   És utilitzada en cosmètica i també en perfumeria com a aromatitzant.
   L'alfàbrega, és una planta purificadora i alhora afrodisíaca, sinó llegiu aquesta preciosa poesia de Joan Maragall. Aixó si, s'ha de collir la nit de Sant Joan... ho dic per la paraula afrodisíaca...

   .-Sopa freda de tomàquet i alfàbrega.-

   Ingredients: 



   1 kilo de tomàquets madurs
   3 o 4 branquetes de d'alfàbrega 
   1 porro
   1 patata mitjana o dues de petites
   1 culleredeta de sucre
   Un grapat de pinyons per acompanyar (*) 

   Preparat: 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)

  Pelarem les patates i les combartirem en  petits daus, el porro un cop netejat de possible terra el tallarem a rodanxes, posarem els dos ingredients en una olla amb oli i ho sofregirem al voltant d'uns 3 a 4 minuts, tirarem la sal i el pebre. Un cop passats els 3 o 4 minuts tirarem aigua bullint a dins l'olla i ho deixarem coure 20 minuts. Afegirem els tomàquets escaldats -2 o 3 minuts amb aigua calenta- esbocinats i ho deixarem 15 a 20 minuts més. Amb un braç eléctric ho desfarem fins que obtinguem un puré. Ho deixarem refredar una micona i tot seguit ho posarem a la nevera.
   Podem acompanyar amb unes fulles de alfàbrega i  també hi queden molt bé daus de pa torrat.

    (*)  Jo l'he acompanyat amb pinyons, encara que també i podem posar; trossets de pebrot vermell i verd, cogombre...
   És una sopa molt refrescant per l'estiu, encara que per l'hivern i ben calenta també pot quedar molt i molt bé per prendre-la com a primer plat, per combatre el fred i per els convidats, doncs dóna molt bon resultat.