Lluç (palangre) amb crema de taronja.

31 de gener del 2011

 Lluç (palangre) amb crema de taronja.


 Lluç (palangre) amb crema de taronja.




    

    Últim poble –alfabèticament parlant- i presumiblement  primer “cítricament” –si em permeteu aquesta expressió- mirant el seu poble i tot el seu terme municipal -33,30 km2- ple de taronges, mandarines i llimoners... mmm... quina olor de colors per l’olfacte i els  ulls, veure gammes esquitxades verdes, ataronjades i grogues en  arribar a Xerta. (Baix Ebre).
   En aquests mesos d'hivern, val la pena acostar-se fins aquesta població i admirar i comprar, algun sac de taronges, mandarines o bé llimones que, a peu de carretera venen el mateixos pagesos dels  camps que ells mateixos conreen.
    És ben curiós que, les taronges i el seu suc, ens agrada més, potser, prendre-ho a l'estiu i és  una de les fruites més hivernals que hi ha.

   Després un cop tinguem alguna de les bosses de cítrics, podem acostar-nos fins a la població de Paüls  (Baix Ebre) que es troba a 12 kms de Xerta, però bé... aquesta població, és un altre "Racons Amagats" amb un altre producte molt arrelat en aquesta població, que quan vingui l'estiu, ho podrem parlar. 
  
        Lluç (palangre) a la crema de taronja.


Ingredients: (per a 4 persones)

8 Talls filets de lluç.
50 Grams de mantega.
Farina (per arrebossar)
3 Taronges.
1 Llimona.
3 Ous.
Crema de llet.
Un gotet de vi blanc (semisec)
Sal i Pebre.

Elaboració:
   Ruixarem els filets amb la meitat del suc de la llimona, posarem sal i pebre i els espolvorejarem de farina. Fregirem els filets amb la meitat de mantega, fins que estiguin ben daurats. Ho decantarem. Espremerem una taronja i mitja i tallarem l’altre mitja a rodanxes, partirem les rodanxes en dues, barrejarem el suc de la taronja amb la resta del suc de la llimona. Separarem els rovells de les clares, deixatarem els rovells amb la crema de llet i els sucs de la taronja i la llimona. Ho posarem en una cassola petita i afegirem el vi blanc. Tot seguit posarem aquesta salsa al bany maria perquè quedi espessa sense deixar de remoure amb una cullera de fusta. Ho salpebrarem.

Agafarem els filets de lluç que teníem decantats i esquitxarem per sobre, la crema de taronja. Escalfarem la resta de la mantega, i, amb un obrir i tancar d’ulls, passarem per la resta de la mantega fosa, els trossos de la taronja, que, disposarem al voltant dels filets. Ho servirem.
   (blocaires, que vagi de gust!!)

Borregos de Sant Antoni.

21 de gener del 2011


 Borregos de Sant Antoni.

 Passada de Sant Antoni.
(Els Tres Tombs)

Els borregos, -petits rosegons de pa torrat,- estàn associats a la festivitat de Sant Antoni, (17 de gener) eren repartits a tots els assistents, que s’arrivaben a les poblacions on celebraven la benedicció dels animals per tal de que el sant patró beneis els animals, eren beneits per que fossin fertils, al igual que també estiguessin protegits de qualsevol enfermetat. Aquets borregos, un cop beneits els animals, era la recompensa obtinguda a tots els assistents, al igual que també en els animals –euges, cavalls, bretons…- per tal de recuperar les forçes del llarc camí recorregut.


Els borregos és una menja/postres-dolços, que és remonta a temps remots, cal buscar-los a l’época medieval i és a les fleques d’aquells temps, on els flequers feien aquets petits rosegons de pa torrat.

El document escrit més antic que es conéix, -prova documentada- sobre els borregos, curiosament, es troba en una llista de la compra del any 1830, on se cita una lliura de borregos, entre altres productes a adquirir.

Els borregos, per les herbes que hi porta, tenen virtuts terapèutiques i eren els metges de l’època, que ho receptaven a persones que patien del aparell diguestiu, tal és així que els apotacaris i farmàcies venien els borregos com a elixir per tal de fer front els possibles mals d’estómac.
La vila de Cardedeu, és on de forma industrial les families de generacions pastisseres l’hi han otorgat la categoría que avui en dia els coneixem com a tals, i expliquen que alguna d’aquestes families els seus antepassats ja hi feien els borregos a les fleques de Cardedeu, al segle XVIII.

Postres molt preuades al segle XIX, no podíen faltar a cap casa benestant, tenint aquets postres com una molt bona colminació d’un bon àpat festiu.
Per acabar, he trobat aquet rodolí que amb aquestes quatre paraules pot resumir el que he estat explicant:


Borregos del Cardedeu,
rosegons de casa rica,
amb gust de pa de mel,
           que és cosa que mai no enfita



 Borregos de Sant Antoni.



Ingredients: (per uns 30/35 borregos
                                               
 400 Grams de farina.
 1 Ou.
 50 Grams de margarina.
 50 Grams de llard.
 20 Grams de llevat premsat.
 15 cl . de Llet.
 75 Grams de sucre.
 1 Copa de anís.
 1 Culleradeta de comí/matafaluga.
 1 Pell de llimona ratllada.

Elaboració:

   Desferem  el llevat amb una micona de llet calenta, afegirem 100 grams de farina i ho deixerem llevar una estona. Barregarem la resta de farina amb l’ou, la pell de la  llimona ratllada, la margarina, el llard, la resta de llet, el sucre, el comí, la matafaluga i l’anís. Ho treballarem, afegirem la massa llevada i ho  pastarem fins aconseguir una massa compacta.
   Partirem en dues parts i farem unes barres cilíndriques de 4 cm. de diàmetre.
   Ho deixarem reposar una estona i  tot seguit ho posarem a coure al forn a 180º uns 15 minuts.
   Ho deixarem refredar i ho tallarem a trossos de 2 cm. de gruix.
   Torrarem els borregos ja partits uns 5 minuts al forn.

         (Blocaires que vagi de gust¡¡)

Pomes amb pinyons. (acompanyat d'un preciós text)

9 de gener del 2011

 Pomes amb pinyons, abans d'entrar al forn...
                                                    
... les mateixes pomes amb pinyons, després de sortir del forn.
    
   Buscant una entrada per aquesta recepta, he trobar molt oportú, copiat del llibre; El Llibre de les set sivelles, del poeta Josep Sebastià Pons, aquest text, realment preciós.


(A tall particular, crec que val la pena perdre 300 segons, per llegir aquest preciós text)

“Lletra dita de les pomes”

Amable senyora;

   Mai no havia rebut un present rural tan esplèndid com el d’aquest cistell de pomes reinetes o americanes, les primeres dels vostre hort. “No endevinareu qui l’envia”, m’ha dit la Felícia, tot deixant-lo al damunt de la taula. Com anava a endevinar-ho? Bé val que el sobreescrit portava el vostre nom de casa, així com la menció “Pomes” per mi ben inútil, ja que el perfum les decelava. Prou coneixia la vostra gentilesa, mes no podia sospitar que al cap d’un any fos tan fidel i generosa. Quina sumptuositat en aquesta ofrena¡ No hi haureu estalviat el temps i la pena, ni l’atenció més provident. Havent fet l’esmerç d’un cistell de vim, heu sacrificat una tovalloleta per aplegar aquesta fulgurant multiplicació de bessonades. Com no admirar encara la vostra delicadesa veient que cada poma venia embolicada dins una camiseta vermella o de color de mel per transparència? Totes elles, una vegada descobertes, han eixit precises i perfectes de forma, i ara s’ofereixen en el menjador, no pas com una “natura morta”, sinó com una natura viva i resplendent.

Són les filles iguals de la mare pomera.

I vet aquí: jo he somiat pomes i més pomes i cent vessants plantades de pomers.

En aquest país, les de les valls de Saorra i de Cadí mereixen llur anomenada. Les prades que voregen el Tec porten igualment pomers amb una facilitat que espanta. Al setembre, hom hi veu aparèixer damunt de l’herba aviat renaixent unes garbes que diexen penjar unes faldilles de palla i s’afloren com un galet de borratxa. I aquestes garbes disperses semblen comeses a la guarda de les pomes. Aquí, a Illa, els pomers han desertat el terme. Abans, nosaltres ne teníem un flotó en un Riberal. La poma-terra s’hi oferia en abundosa fruitada. Encara que fos orra de pell, i a despit del seu nom, era finalment ensucrada.

Tot sovint la collíem verda i ens esmussava les dents. Ens desquitàvem llavors tot saborejant la neu fosa d’una poma-gel. La més desitjada era la poma del ciri. Que us diré? Era aquesta una poma graciosament llargaruda, una poma de llegenda de santa Eulària, nodrida de llet fina, d’un vernís groc tan delicat que ens il.luminava i endolcia la mà.

   Aquestes tres qualitats de pomes sembla que hagin desaparegut, i ara que em feu somniar pomes no és molt que les enyori... Amb tot l’agraïment d’un servidor que us admira.

Pomes amb pinyons.

 Ingredients:   (per a 4 persones)


4 Pomes grosses.  (una molt bona per fercir, és la "reineta")
150/200 grams de carn picada ben fina.
100 grams de pinyons.
Unes branquetes de julivert picat.
Mantega (per untar les pomes i  l’atuell que  posarem al forn amb les pomes)
Una micona de nou moscada.
1 Rovell d’ou.

Preparació:

    Palarem les pomes i amb compte les buidarem. Tot seguit les posarem en l’atuell per anar al forn.Passarem una micona de mantega a cada una de les pomes i també a l’atuell.
    Barrajarem a la carn picada una mica de sal, el julivert, la nou moscada, el rovell d’ou i la carn de les pomes que havíem buidat (la polpa). Farcirem les pomes. Posarem a sobre de cada poma  un tallet de mantega i tot seguit les posarem al forn –que tindrem calent- a una cocció màxima de 20 minuts i a 190º/200º de temperatura. A mitja cocció i empolvorarem amb els pinyons fins que ens quedin “torradets”.
Millor servir-ho calent.

P.D. Jo la carn picada, primer l'he passat una micona per la paella (2 minuts) per tal de daurar una micona la carn picada.
(blocaires bona lectura i que vagi de gust¡¡).