Amanida Tèbia de Formatge de Cabra, amb Rúcula i Herba dels Canonges

30 de desembre del 2011

 Flor de la Rúcula. 


En aquesta època d'hivern i, per que no, en l' acabament de l'any,  podem prepar-nos  una amanida amb Rúcula, que ja la cultivaven els romans,  junt amb unes Herbes dels Canonges 


 Herba dels Canonges

considerada com  enciam d'hivern, essent un bon substitut de l'enciam tradicional, donant-li un toc de gust diferent a l'amanida,  que en aquest cas, acompanyarem amb Formatge de Cabra tèbi,  un grapat de Nous i mollat amb una mica de Mel, tot plegat amanit amb un bon Oli d'Oliva, fent d'aquesta amanida una  bona opció de sopar de fi d'any, us assembla bé?,
   Les explicacions per aquesta amanida, com podeu llegir, no té cap secret, fer un llit a sobre del plat  amb la Rúcula i les Herbers dels Canonges, passar una micona el formatge per la planxa fins que agafir color, acompanyar amb les nous amb una mica de Mel i totplegat amanit amb l'oli d'oliva, podem posar-hi també, una poma tallada a daus petits i un tall de formatge tallat a la mateixa manera... Blocaires que vagi de gust i... que tingueu una bona entrada d'any¡¡. 


 Que vagi de gust¡¡

BONES FESTES

24 de desembre del 2011


    Que la llum us il.lumini els vostres somnis, al.legríes i el vostre benestar.
    En nom de la Teresa -la meva parella- i amb el meu, Josepb. -Menja de Bacallà- que passeu unes molt Bones Festes de Nadal. 


Bacallà amb bolets

5 de desembre del 2011


 Comprant al Mercat...

  Góita... està d'oferta... que bé no...? a veure, aquella d'allà penjada... sííí... aquella de color plom... sííí... sííí... aquesta, sí senyor... a veure deixime-la emprovar... caramb... sembla talment un figurí... l'hi queda que ni feta a mida senyor... miri's en aquest mirall... pot posar-la a la rentadora sense cap més problema que posar-hi el sabó...  rentada i posada... venga "nenas", baraaato baratooo... ayyyy...  "nenas", venga... venga... que me quiero ir a mi casa de vacío... quant a dit que val...? ...€..., bé, m'he la quedo... si tingués algún problema, no ho dubti... estem aquí cada diumenge i també tenim la botiga en aquest mateix carrer... molt bé, gràcies... a vostè senyor,  bon día...Quin hora és...? acaba de tocar la 1 del campanar de l'església de Sant Esteve...


 Església de Sant Esteve

...bé podriem anar a fer un mos potser...? haguessim pogut anar a Can Nassos, però malauradament, el van enderrocar... estava considerat per els entesos, un dels millors  restaurants de la zona i per altres un dels millors restaurants de Catalunya ara, tant sols en queda el record... però... "espèrete" la meva mare, té el llibre de la Paquita de Can Nassos i el receptari que hi va fer, editat per RAC1, en el pograma; primera pedra i al menys i tindrem el record escrit de les seves receptes...

 La Paquita de  "Can Nassos"
 

    Síííí, síííí... aquets pinatells,  són d'allà del mateix lloc, on varem trobar-ne l'altre día que vam sortir..., que feia poc que havía plogut... i ton pare els va trovar... i en varem fer un cistellet...

 trovats a...

...que després els varem fer amb aquella truita... ah sííí... ja m'en recordo... no..., si ja ho dic sempre, si ta mare no en trova; plan B... ton pare sempre té recursos per trovar-los... ...i dius que els vols fer amb bacallà...? ...Sí del  receptari de la Paquita de Can Nassos... vaig fullejar el llibre i mirant i mirant, en vaig trovar amb aquesta recepta de;

Bacallà amb Bolets.

   El bacallà sempre en tinc, doncs ja saps que a ton pare, -i a mi i a tú també-  l'hi agrada molt, el tinc dessalat des de ahir al matí, aquets pinatells que hem trovat, un parell de cebes tendres que les tallo ben finetes, els tomàquets sense pell i que no tinguin grana, doncs a tú la grana no t'hi agrada trovar-la... una mica de farina per arrebossar el bacallà...



   Bacallà, en un plat amb el paper de cuina.

...que, un cop agafin una micona de color, el deixo en un plat amb paper de cuina, per tal que deixi anar l'exés d'oli, i a la mateixa paella, l'hi poso les cebes tendres i un cop rosseta, li tiro els tomàquets. Un cop tot està ben cuit, és quànt l'hi poso els pinatells a la paella, deixant que els bolets deixint  anar l'aigua i després agafo el bacallà i els poso junt amb el sofregit cebes/tomàquets i un gotet de vi ranci, fins que redueixi.. un polsim de  pebre blanc... si home... ara ho explico...la picada que jo  faig, l'hi poso; 10 ametlles torradetes i pelades, 4 grans d'all, 1 llesqueta de pa torrat,  una micona de fumet de peix, i sinó l'hi poso una micona d'aigua amb una pastilleta d'aquelles petitones de concentrat de peix que, l'hi dóna un gustet també molt bonet... ah... i el julivert... que per cert... l'altre día aquella veïna amb cara de "bruixota", sense dir-me res, va obrir el barri del pati i va entrar  al jardí de casa i em va agafar tot un pom... sort que la vaig veure... ve's que l'hi costava demanar-ho... em fa una ràbia... i després va de senyora per el poble... ...bé... ho pico ben picat tot plegat en el morter... i ho poso junt amb el bacallà i els bolets...

 Tirant la picada.




... mentrestant,  durant aquell quart d'hora  que vaig mirant que faci el "xup-xup", "rentut" els quatre plats que he  pogut  "embrotir"  i vigilo que no s'enganxi... i si és així... una micona més de fumet/aigüa i tanco el foc i ho tapo...
 
 Mirant que faci  el "xup-xup" i que no s'enganxi.
... passat aquest temps, ho serveixo a la mateixa cassola al mig de la taula i...

 ... mmm...
 ... on és el saler...?

... que vagi de gust...¡¡
... passeu-me el porró siusplau...¡¡... ... no, si  ja ho diu la Paquita de "Can Nassos", en el seu llibre  que, els dos pilars de la cuina catalana són; El senyor Sofregit i la Picada... ... i per l'endemà, aquest bacallà amb bolets,  pot encara està més bo no...?


 Aquest, Racó Amagat, heu sabut de quin lloc es tracta...? Sinó és així, trapitgeu aquí

    Dedico aquest "post", i la recepta, a la María Rosa que, a part de ser una gran caçadora de bolets, és una molt bona cuinera. Moltes gràcies Maria Rosa

La Font de la Xocolata

28 de novembre del 2011



 ... quina al.legría poguer veure d'aquesta font...



 ...acompanyat amb "brutxetes" de fruites...
 ... blocaires, que vagi de gust¡¡

  Quànt anem a caminar per la muntanya, sempre acostumem a portar l'entrepà i l'aigua o també un got de plàstic/alumini o bé la cantimplora  si sabem que anem a sortir a una font... i amb quina al.legría bevem, quant arribem i trobem la font... mmm... que bona que és l'aigua... aquesta sensació, ens va passar, que, un com vam  acabar amb el dinar i en arribar als postres,  veure-la brollar i beure d'ella...  quines ganes de fer-li una bona passada amb les "brutxetes"¡¡
       Veure-la brollar i poguer fer-hi un "traguet" amb una "brutxeta" de; mandarina, kiwi, taronja, maduixa, per acabar amb un altre troç de maduixa a dalt de tot de la "brutxeta"... i passar-la pel damunt de la Font... quin plaer sentir tota aquesta dolçor de les fruites dins del paladar... però, si s'acaben les "brutxetes", tranquils... ens queda poguer fer un segon trago amb uns; melindres, neules, torrades... i, fins i tot posar-hi  cullerada a dins i omplir-na un bon  got de; xocolata desfeta i dins del got potser, amb uns quànts grans de magrana...?


Bunyols d'Anís i Xocolata.

15 de novembre del 2011

 Flor de l'Anís.
   Com petons que s'enganxen als narius tot respirant la flaire que s'escolta  a l'entrar a la fàbrica de  l'Anis del Mono i com el primer bes, et deixa impregnat d'un gust dolç, tendre, cautivador, i, difícil d'oblidar... i que després en vols un altre, i un altre i un altre...

  
     Aquesta empresa fou fundada per els germans Josep i Vicenç Bosch i Grau  l'any 1868. Les seves  sales de destil.laciò, al igual que  els despatxos i els arxius, són d'estil  modernista i els cartells publicitaris, que si troben, fòren creats per Ramón Casas  després que Vicenç Bosch convoquès un concurs de cartells l'any 1897 i dits cartells en varen ser els guanyadors. 

 Cartell Modernista. Ramón Casas. 1897.

 







   En un dels viatjes que el senyor Bosch  va fer a París, l'hi va regalar un perfum a la seva senyora, l'envàs del perfum el va embriagar tant que, va demanar-li al perfumista el drets de l'ampolla de perfum, per tal de comercialitzar al seu licor. S'explica que li va dir en el perfumista: 

   Vosté perfuma a les senyores per a fóra, jo perfumaré a les persones  per a dins...

Interior de la destil.lería. 

   
    L'anís, és una planta que va arribar d'Orient, portada per els àrabs i cultivada als Països Catalans, es trova repartida per a tot el corredor mediterrà, floreix a partir del juny, l'hi agrada el clima mediterrà; vol molt de sol, poca humitat i quasi gens de fred.
    
    Si us assembla bé, i us bé de gust, farem aquets més que satisfactoris bunyols d'anís i xocolata, que espero i desitjo que siguin del vostre agrat.

Ingredients:

                               4 ous
                             200 grs. de farina
                             1/4 l. de llet
                               140 grs. de mantega
                              Una llimona
                                Sucre
                               Anís
                               Xocolata fondant
                               Oli de girasol


 ...Sucats amb xocolata...
     



         Elaboració:
 
   Posarem  la llet en un atuell al foc. Quan comenci a posar-se tebia, hi posarem la mantega i la deixarem fins que es vaigi desfent. Incorporarem la ratlladura de llimona, 4 cullerades de sucre i, una copeta d’anis. Quan comenci a bullir, hi tirarem la farina (passada per el tamís) tota d’una vegada dins de l’atuell, anirem remenant, fins que la farina estigui ben lligada amb la llet. Ho treurem del foc, i ho deixarem refredar un parell de minuts. Fora del foc anirem tirant d’un en un els ous. Primer tirarem el primer i ho remenarem fins que quedi lligat amb la barreja i així, fins acabar amb els quatre ous. Ens ha de quedar una pasta molt i molt fina. En un altre atuell, que sigui fons, posarem l’oli de girasol, i quan estigui prou calent, anirem tiran culleredetes de pasta. Els bunyols es tombaràn ells mateixos, fins que quedin ben cuits. Els posarem en un plat amb paper de cuina, per tal de que treguin l’essés d’oli i tot seguit els posarem en una plata amb sucre. En reservarem uns quànts i desfarem al bany maria la xocolata per fondre. Passarem els bunyols suaument per la xocolata, i deixarem que es refredin. Llestos per fer-hi la “foto” i menjar-ne un i potser...,  un altre i un altre i un altre...
   
 ...Mmmm... blocaires... que vagi de gust...¡¡
      
    Dedico aquesta entrada, i la recepta, a la Teresa, on al voltant d'aquestes olors, vam començar un recorregut que encara ara, ens està  embriagant a tots dos.

Pits de Pollastre amb Magranes i Cava.

8 de novembre del 2011

 Flor de la Magrana.

   Un  fruit de tardor, que trobo molt interessant, tant per la quantitat de receptes que hi podem fer, com també  dins de la mitología grega el potencial que ha tingut aquest fruit, al igual que l'história i les llegendes que s'han explicat; La Magrana. Aquest fruit, -com  ja he dit- a la cuina i tè moltes receptes i aquí, com un petit exemple, en teniu una. Combina molt bé amb els fruits secs -pinyons, nous,- donant-hi un toc molt bonic de color i sabor a les guarnicions de carns i també de peixos.
   Dins la mitología grega, Hera deesa dels Déus, de la fertilitat, del matrimoni i del neixament, era molt aficcionada a menjar aquest fruit, doncs, es creia que era  menjant aquest fruit, la fertilitat aumentava i els neixaments també. És un dels tres símbols de la deesa Hera, junt amb la diadema i les plumes de paó.
     A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.
    Quànt Romeu declara l'amor a Julieta l'hi canta una cançó sota un magraner... Ai... l'amor..., doncs jo també hi col.laboro amb aquest apartat  tot dient que, aquest plat, està fet amb molt d'amor...

 Una deliciosa salsa de magranes i cava...

  Ingredients: 
   
     3 Pits de Pollastre tallats a filets ( com si fossin per a arrebossar)
     2 Megranes.
     1 Copeta de cava Brut Nature.
     Oli d'Oliva.
     Sal i Pebre.


 ... acompanyat dels pits de pollastre...

    Preparació:
      Salpebrerem els pits de pollastre i els col.locarem en una cassola i amb una micona d'oli, deixarem al foc fins que quedin daurats. Reservarem.
      Partirem per la meitat les magranes i amb una mà de morter, picarem les magranes treien la grana vermella i les posarem dins una batadora fins aconseguir el seu suc. Posarem aquest suc dins la cassola  que em tret els pits i ho berrajarem, deixant-ho reduir una estoneta, acompanyarem amb uns grans de magranes.
     Al cap de 10 minuts hi posarem els pits de pollastre que teniem reservats deixarem 10 minuts mes al foc i tirarem la copeta de cava, deixant-ho reduir al voltant d'uns 10 minuts mes.
     Amb un colador xinés, passarem la salsa,  col.locant dita salsa amb una salsera.  Tirarem una micona de la salsa per a sobre, acompanyat amb uns quànts grans més de magranes. Servirem.


 ...blocaires, que vagi de gust¡¡



 

Sopa de Castanyes amb fredolics acompanyat amb encenalls de pernil.

28 d’octubre del 2011

 Flor del Castanyer

 Una sopa de Castanyes...

   Temps de tardor, de Castanyes, de pluja i sembla ser que de fred...
Tots Sants,  "La Castanyada"... no us assembla que abans d' anar a fer dita "Castanyada" podríem disfrutar d'aquest article que ens aporta la naturalesa i, on la sensilleza d'aquest plat fet de Castanyes  pot ser una bona solució per el fred?. Disfrutem  de les Castanyes i de la seva variació dins de la cuina donant-hi, en aquest cas, un toc amb els bolets i els encenalls de pernil. 


 ...senzilla i ràpida  de fer...

     A Catalunya, les Castanyes es fan o bé torrades o també ensucrades. Al igual que, es poden fer farines, pastissos, també s'extreu licor de Castanyes. S'acompanyen molt i molt  bé amb el porc, bé siguin amb uns peus de porc, que si us venen de gust, aquí en teníu la recepta, amb uns filets de porc tallats a rodanxes, unes costelles de porc...    
    Però bé, anem per aquesta sopa de castanyes i els ingredients que la fan possible: 



... amb encenalls de pernil i fredolics...

Ingredients: (per a 6 persones)

750 Grams de  Castanyes.
100  Grams de fredolics (també poden ser; camagrocs,  moixarnons, carreretes...)
1 Litre de brou de gallina. 
Encenalls de pernil.
1 Tall de beicón  (opcional) 
 Sal.


                                                                       ... que vagi de gust.¡¡

Preparació:   

   Bullirem les Castanyes amb la seva pell 10 minuts al foc, un cop siguin fredes treurem la pell i  les posarem en un pot amb aigua calenta i les desfarem amb una batadora. Posarem els fredolics a escaldar 3 minuts i  els posarem a la sopa de Castanyes junt amb el seu caldo.
   Col.locarem dins de la sopa de Castanyes els encenalls de pernil barrejant-ho i la servirem que sigui ben calenta.
    Per un altre banda podem fregir el tall de beicón i tallar-ho a quadrets petits i posar-ho dins de la sopa.
  
      (blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una  bona "castanyada"¡¡)
 



Josep María de Sagarra. 50è aniversari de la seva mort. Viure dels colors de la ploma.

18 d’octubre del 2011

 Josep María de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)
  
   Quant t’agrada la feina que fas i a més a més hi pots viure, té que ser una sensació d’alló tant agradable. Aquesta sensació, és la que sento amb tots  els  colors de totes les seves  paraules escrites de les seves obres, be siguin de; poesía, teatre, novel.la...

        Josep María de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona un 5 de  març de 1894, sóta el signe zodiacal de; Peixos.

   Els colors verds tendres de la primavera, acompanyats de la gran estimació que tenía cap a la natura, el d’hauríen  portar a  escriura una de les seves primeres proses; Ocells amics (1921)

  .De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegría pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls. [...]
[...]    Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar... Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
   A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:

"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"[...]

[…]   Les orenetes  són la gran joia del nostre cel blau, a la ciutat i al camp. Imagineu-vos un dia de maig, d'aquests tan tebis i tan pintats dels colors més bonics, amb un perfum a les muntanyes i el benestar pertot arreu: quina mena de cosa faria, aquest dia de maig, si no veiéssiu i no sentíssiu les orenetes, amb un volar tan diferent les unes dels altres, però que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera!
  
Colors mariners fets de blaus, d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes i també del paisatge del litoral empordanés descoberts a la Costa Brava i convidat per el seu amic Josep Pla, van inspirar a escriure un nou volum de poesies; Cançons de rem i de vela (1923)    


Tanquem els ulls, i el pensament que voli:
i el pensament no pot volar:
jeu vora un mar com una bassa d’oli
que sembla de quitrà.

El cel té un verd negrós de fulla d’heura,
i d’estrelletes en aquest moment
s’en veuen tantes com se’n puguin veure
en la nit més tranquila i transparent
[...]
                                               (fragment; Cant primer)

Colors; carnals, valents, agosarats, precisos, intrèpids, sense por... és aquest poema; El Comte Arnau (1928) i on, el pas/pes damunt la terra ens explica la llegenda del míte del Comte Arnau:
[...]
I ella així amb to de plany i de desvari
va contant a la nit la seva sort,
tot repassant el tremolós rosari
d’aquest caliu desesperat del cor.
I va veient els mals a carrandelles
sortint de les petjades de l’espòs;
ja la son li ha fugit de les parpelles
i la calma rellisca del seu cos.
Per fi li arriba un gran brogit de fora,
lladren els gossos i tremolen veus,
veus i lladrucs s’han barrejat alhora,
soroll de llances i trepig de peus.
Guaita endins esmunyir-se una figura,
molt a la vora ha grinyolat la clau,
i se li estreny el cor i el bleix s’atura
i es troba amb els dos ulls del Comte Arnau.
                                      (fragment; Cant primer)

    La tardor despulla els arbres i les fulles que  encara hi queden  pel damunt, tenen colors ocres, tèrbols, confúsos i  platejats quasi exhaurits. Vida Privada (1932) sería la novel.la que tocaría  tots aquets colors, la caiguda de la burgesía catalana, els personatges i l’entorn  queden reflectits en aquesta novel.la on la famíla Lloberola una família burgesa de finals del anys 30 del segle passat, veuen com la seva economía va caient portant-los a la ruina. Vida Privada ha estat considerada la novel.la més representativa de Barcelona. 

  El blanc inocent, net, fresc, fred..., descriu d’questa manera el Poema de Nadal (1930) i on Josep María de Sagarra,  faría aquest Poema per el poble, donant el seu toc personal a tradicions i que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i on molts fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

[...]
I vora el foc, torrant les avellanes,
desasprejaven l'esperit i el pèl,
amb un sac de gemecs, ple de sardanes,
i amb l'alegría d'un porró blau cel.
Era un paisatge que jo em feia a mida,
de molses tendres, de morat encís,
de muntanyes de punta arrodonida
que eren semblants a les del meu país,
però més musicals, més inflamables,
amb uns argelaguers desesperats,
que si senten el sofre dels diables,
senten el vol dels àngels platejats.
Un món amb les entranyes més descloses,
un aglevat més viu i més despert...
Així jo imaginava aquestes coses
en aquell temps enyoradís i verd.
I fulgurants de diamantina gebra
em guarnien els somnis del capçal
els pastors de Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal.
[...]
                                     (Fragment; Cant I)


   Damunt d'aquest cavallet, us deixo aquesta passejada per; Vinyes Verdes Vora el Mar (Cant VI) de; Cançons de Rem i de Vela (1923) i on tots els colors de les vinyes  hi són representats.

 


...i el galopar de la seva pluma, ens va deixar sense colors un; 27 de setembre de 1961 a Barcelona  a l'edat de 67 anys.

   (blocaires; disfrute-m'ho...¡¡)

Truita de marbre de moniatos, acompanyat amb olors del bosc

15 d’octubre del 2011

Flor del moniato



  Els Moniatos, ens indiquen l'arribada de la tardor i aquest tubèrcul, per aquesta època, marca la diferència i ens convida a fer plats bé siguin de primers, com de segons acompanyant carns i peix al igual que  també postres i pastissos.

Jo per la meva part, he volgut fer aquesta truita de moniatos, acompanyat d'olors del bosc, dites olors, poden ser molt variades, en aquest cas, jo l'he posat; comí i farigola, també pot acompanyar molt i molt bé amb romaní, orenga, julivert, un toc de canyella en pols... dins de la mateixa truita, podem posar-hi un got de llet, o bé un tall de formatge de cabra desfet amb els ous i barrejat, pot ser una bona gestió per aquesta truita. 

 Truita de marbre de moniatos (sencera)





  El moniato, originàri de la selva del Perú, va arribar a Europa en el segle XVI i d'allà, es va difondra a tot el món. Es trova a la dieta de molts països sudamericans i és molt popular també a Estats Units, la Xina i a les ïlles del Pacífic.
   A Catalunya és consumeix típicament per a la Castanyada, acompanyant els panellets i mullat  amb un licor de nous o bé de ratafia.
  Al País Valencia són típics els pastissos de moniato que es fan per Nadal.    
 
    Una truita, que pot molt bé ser vegetariana, amb un producta de dins de la terra, esquitxat amb les fragàncies que ens dónen les olors del bosc. 
     
    Ingredients: 

    2 Moniatos
    6/8 Ous
    1 got de llet (Opcional)
    1 tall de formatge de cabra (Opcional)
    Olors del bosc (romaní, farigola, orenga, comí, julivert, canyella en pols...)
    Oli i sal

 Truita de marbre de moniatos


    Preparació:

   Amb una mendolína, tallarem els moniatos donant-li formes rodones, els  passarem per l'aigua i salarem   deixant-los que suin una micona. En una paella amb oli al foc, posarem les rodones de moniato.
  Mentestrant, en un atuell d'alumini i posarem els ous i els batarem, després i posarem les olors del bosc a gust, el got de llet i/o el tall de formatge de cabra o batarem bé i quànt veiem que les rodones de moniato estàn fetes, ho col.locarem dins de l'atuell barrejant-ho tot amb compte. Un cop ho tinguem ben barrejat ho posarem a la paella, mirant que es vagi cuallant de mica en mica, l'hi donarem  la volta a la truita, repatirem l'operació. Quànt veiem que està feta, tancarem el foc i la deixarem reposar dos minuts a la mateixa paella, la traurem de la paella i la col.locarem amb un tombatruites, deixant-la a temperatura ambient i tot seguit la posarem a la navera.
   El día següent podem disfrutar d'aquest marbre de truita de moniatos.

   (Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquest és la meva aportació d'aquest mes; La recepta del 15, que com cada mes, la Sandra i el Xavi de; els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen.
   

   


200 aniversari del neixament de Franz Liszt. El Cosac Musical.

9 d’octubre del 2011

 Franz Liszt. -1811/1886-



   Haydn, Mozart, Beethoven... foren uns quánts dels músics preferits per el pare de Franz Liszt per tal de guiar al jove talent músical i encaminar-lo en el món del Romanticisme.
    Va nèixer a la ciutat de Doborjan un 22 d’octubre de 1811 sóta el signe zodiacal de; Balances.

   A l’edat de dotze anys -1823- provà sort ingressant al Conservatori de París, lloc al qual l’hi fou negada l’entrada pel fet de ser extranger. Després d’una gira per l’extranger –Londres- tornar a París i a l’edat de catorze anys escriuría l’única òpera cómica coneguda d’ell; Don Sancho o El Castell de l’amor, estranada a París el 1825.
   L’any 1839, realitzar una gira per les diferentes capitals europees, per tal de recaptar diners per la construcció d’un monument al pare del Romanticisme a Bonn: (Ciutat natal de) Ludwig Van Beethoven .      
   L’any 1845 oferir sis concerts a la ciutat de Barcelona i un a la ciutat d'Arenys de Mar.
   L’any 1848 es va retirar de concedir concerts i es va dedicar per complert a la composició, al igual que també a interpretacions quasi perfectes d’altres compositors, Schumann, Chopin, Berlioz, Saint Saëns..., fóren músics privilegiats per tal d’escoltar les obres que els mateixos compositors demanaven a Liszt que els interpretes i també les estranés. L’any 1850 dirigí i estrenà l’òpera de Wagner; Lohengrin al Teatre de la Cort de   Weimar.
   Donar classes a més de 400 alumnes i escriuría més de 350 peçes... repsódies hungares, dos concerts per a piano i orquestra, transcipció de les simfonies de Beethoven al piano... Fou l’improvitssador junt amb Frederic Chopin més gran que mai ha donat l’història de la música.
  Franz Liszt va morír a la ciutat de Bayreuth  (Alemanya) el 31 de juliol de l’any 1886, a l’edat de 74 anys.

Aquí us deixo amb el nocturn número 3 en la bemoll Major.
         (Somni d'amor)



  (Blocaires, escolteu-ho i gaudi-ho¡¡)


Melindre de xocolata, amb un pensament de rom.

2 d’octubre del 2011

 Melindre de xocolata.

   Parlar de la xocolata, és parlar del bon gust de menjar o bé, una bona tassa de xocolata desfeta, o bé, sigui també en forma de pastíssos, al igual que amb menjars que podem acompanyar deliciosos estofats doncs, frases com aquesta ho diuen tot;  "estofat sense xocolata no val una patata"...
   Si recordem quant erem petits, i canviavem els cromos que sortien a les tauletes de xocolata, tot barrejant el pa, la xocolata i aquelles paraules que sortien barrajades de la boca plena... tengui, falti... per acabar les col.leccions de dits cromos...
   El pa amb xocolata que bo, veritat...? doncs bé, he trovat aquesta poesía de Miquel Martí i Pol que es diu; "Pa amb xocolata" i també és molt bona... Val la pena perdre aquets 5 -potser amb 2 n'hi ha prou- minuts per llegir aquesta poesía i després si us be de gust  poguer menjar aquest Melindre de Xocolata que he fet? 


        Un bon tros de xocolata
i un bocí petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa i la xocolata
per berenar.

 ...qué... una mossegadeta...?


Melindre de Xocolata


   Ingredients:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Grams de mantega.
   100 Grams de sucre.
     90 Grams de farina.
       3 Ous.
       Mitja copeta de rom.

   Per fer la Cobertura:

   100 Grams de xocolata (4 barretes de 25 grams)
   100 Mil.lilítres de nata per montar.
     50 Grams de mantega.

     Preparació:

    Desfarem el xocolata trossejat amb la mantega. Batarem els ous amb el sucre. Afagirem el xocolata fos i la farina que la passarem per un tamís. Remanarem en compte. Abocarem en un motlle que l'untarem amb mantega i també espolvorejant amb una micona de farina. Courem al forn a 180º al voltant de  45/50 minuts.
    Per l'altre cantó calentarem la nata fins que començi a bullir, retirarem del foc i afagirem el xocolata i la mantega trossejats. Remanarem fins que obtinguem una crema homogénia i la deixarem refredar 10 minuts.
    Courem el melindre amb la cobertura i deixarem refredar a la nevera fins que el xocolata quedi dur.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)









   




Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

21 de setembre del 2011

 En Solet
Aquest és l’homenatge que fem la Carmen Consuelo des de Ica  –Perú- i  Josepb –Menja de bacallà-   per l’aniversari dels 100 anys del redescubriment del Machu Pichu. (24 de juliol de 1911). El nom que fa referència al títol d’aquest “post”, és una menja, junt amb la beguda que l’acompanya, que elaboraben els inques i que actualment encara es menja i també es beu, però bé... del plat us en parlarà la Carmen Consuelo, les fotografies i el plat està fet per la Carmen Consuelo, amb els productes autóctons.  Una dedicatoria aquesta a, una de les set meravelles del món; el Machu Picchu. Muntanya vella, amb llengua indígena- 

 Machu Picchu


 Olluquito de charqui con arroz, acompañado de chicha de jora




“El incas  eren, sens cap dubte, grans amants de la natura i de tot el que l’envoltava. Moltes de les seves ruines dels seus edificis més importants, es troven a les parts més altes dels cims des de on pot divisar-se vistes increíbles i sorprenents de gran bellesa. Per més elevada que sigui l’arquitectura del Machu Picchu i per més impressionant que sigui el  trevall de cantera de tot un poble que, desconeixía les eines de ferro  i les de l’acer, cap de les dues coses deixa indiferent la ment del visitant amb  la bellesa indescriptible del seus voltants".
                                                                                                                                        Hiram Bingham
 

El Machu Picchu, és trova  al Valle Sagrado de los Incas, i fou construit sota l’imperi de Pachacuti aquest va ser el nové Sapa (Gran) Inca. Fou a partir d’aquest gobernador que  l’imperi va anar  creixent i creixent  arribant des de el nord; l’Ecuador fins a Xile  al sud i per l'est endinsar-se fins a Bolívia, tot fregant les línees de la Patagonia d’Argentina i, en els darrers anys de l’imperi es van internar fins a la Conca del Amazones (1532). L’imperi Inca, que  tenía la seva capital  a Cusco, va dominar al voltant de 800.000 kilómetres quadrats i una població de 12 mil.lions de persones  i en  un territori tant bast, es parlaven més de 20 llengues diferents¡.
   Els inques  van ser grans génis de la logística i a mida que anaven conquistan noves terres, preparaven a nous agricultors, per tal de abastir a les tropes i a tots els pobles que els seguíen. Els agricultors, van ser grans experts en agricultura a grans  altituds, es calcula que van arribar a cultivar mes de 70 espècies autóctones i amb molta freqüència, repetien reserves de productes a tres i a set anys vista¡, entre aquets productes hi havien, les patates, els tomàquets i sobretot el blat de moro.
    Van domesticar,  llames i alpàques, que a part de ser  els únics  mitjans de transport i animals de tir de tot el continent , podíen carregar uns 30 kilos de materials i productes cada un d’ells, també podien treuren, carn, cuir i materials fibrosos per fer-se els vestits.
    Els  estrólecs  grans coneixedors dels astres i les estrelles, feien possible que els canvis d’estacions fossin esperats en gran afany per part de tothom doncs, corresponía a que les cullites fossin fetes amb la màxima exactitud possible per tal que les cullites fossin un gran éxit. A la Gran Plaça de la Ciutadella del Machu Pichu, s’esparaven aquets esdeveniments i es feien ofrenes i rituals amb la chicha de jora. Aquesta beguda encara és ara que es fa servir per veure a  festes i celebracions i els pobles de muntanya i de la selva encara  s’ho fan ells mateixos.
     Seguint el camí del Valle Sagrado de los Incas, si trova la població de Maras, on al voltant d’unes 600 petites piscines formen petits bancals d’aigua rica en minerals produin sal per evaporació de l’aigua  i que,  els inques van saber utilitzar per secar i conservar  les carns de les llames i també de les alpàques... En l'actualitat 120 families, encara viuen d'aquesta activitat.
    Bé com podeu llegir, savien alimentar-se  bé també. Després d’aquesta petita explicació dels productes principals que menjaven els inques, us deixo amb la Carmen Consuelo des de Ica, que ha volgut preparar aquesta menja inca amb tot el seu explendor i amb tots aquets  productes autóctons. Blocaires...que vagi de gust¡¡


Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

El decano de los sabores peruanos.
Hebras de carne de llama totalmente deshidratada, tubérculo pequeño de la amplia variedad de la familia de la papa. Productos netamente andinos, son utilizados desde hace más de 4,000 años en una fusión que deleita y nutre, impregnando nuestra historia. El Olluquito con Charqui se erige como uno de los platos más antiguos de la cocina peruana.

INGREDIENTES

   1 kilo de olluquito
- 1/4 kg de charqui deshilachado
- 2 tzs de cebolla picada en cuadraditos
- 1 tz de ají colorado molido
- 1/2 tz de ají amarillo seco molido
- 1 cda de ajo molido
- 1 cdta de pimienta
- 1/2 cda de comino
- 1 cda de culantro picado
- 1 cda de huacatay picado
- 1 cda de perejil picado
- sal al gusto
- aceite en cantidad necesaria


Preparación

Laven  bien los ollucos y córtenlos en bastoncitos delgados. Una vez picados, coloquen en un colador grande y agregen el charqui. Luego pongnr todo bajo el chorro de agua y enjuagar durante un buen rato para quitar el exceso de sal del charqui y a la vez mezclarlo con los ollucos. Reservenlo.
En una olla calienten aproximadamente 1/2 taza de aceite y doren los ajos, las cebollas, pimienta y comino. Cuando la cebolla esté transparente, incorporen los ajíes y dejen cocer removiendo para que no se pegue el aderezo.
Cuando el aderezo esté a punto, incorporen los ollucos y el charqui mezclando bien. Dejen cocer tapado por 10 minutos. Pasado este tiempo, destapen la olla para que continúe la cocción hasta que los ollucos estén tiernos. Agregen las hierbas picadas, remuevan y dejen reposar la preparación un rato antes de servir. Prueben antes de agregar la sal y luego sirvan acompañado de arroz.


 Que aproveche¡¡

Aquest "post", també està dedicat al Alejandro el fill de la Carmen Consuelo i que junts varem conèixer també; El Machu Picchu.