Bacallà al forn, acompanyat amb salsa de nous.

25 de juny del 2010


Després de la “ressaca” de la revetlla de Sant Joan, he pensat que fer un dia de “quaresma” amb aquest bacallà podria quedar d’allò tant i tant bé. Un cop hagi sortit del forn i acompanyat amb aquesta  salsa de nous per després agafar una micona de pa i començar a sucar…, fins deixar aquest dia de “quaresma” ben net…
Els nous són uns fruits secs de gran vitalitat, i que ajudaran a deixar -també- aquest bacallà al forn ben net.
Menja 5 nous durant 5 dies, es una bona manera de cuidar el cor... cuidem el cor i el cos, provant aquest; bacallà al forn amb salsa de nous.

Ingredients: (per a 2 persones)

2 Morros de bacallà.
Un parell d'alls.
Oli.
Farina (per arrebossar)

Per la salsa:

100 grams de  mantequilla.
Un grapat de nous.
1 llimona (el suc).
1 branca de farigola -timó-
Sal i Pebre.

Preparació:

Un cop tinguem el bacallà enfarinat, el posarem a la paella i deixarem que agafi color. To seguit el traurem i en un cassola amb una micona d'oli i un parell d'alls,  posarem els talls de morro al forn, durant un màxim de 10 minuts  i on l'escalfor no sigui massa elevada -90º/100º- . Mentrestant en una paella desfarem la mantequilla, hi posarem el suc de la llimona, la branca de farigola/timó, els nous trencats ben petits  mentrestant ho remanem l'hi donem un punt de sal i de pebre. Treurem la cassola del forn i servirem el bacallà acompanyat de la salsa de nous.
(blocaires, que vagi de gust¡¡)

Coca de Sant Joan, amb olor de pòlvora.

19 de juny del 2010



Tots els carrers feien olor de pólvora…en una mà, jo, portava la metxa encesa, a l’altre, les piules dins d’una bossa...et fotràs mal… em deia el pare, assentat al portal de casa, tot prenent la fresca amb els veïns. Dins a casa l’olor que desprenia el forn, amb portava fins a l’interior de la cuina, passant primer per la botiga de casa que es trobava tota plena de plats i olles, per després entrar fins el fons … fugiu-me de la cuina… deia la mare, tot traient amb els draps de cuina aquella coca acabada de fer i encara fumejant…mama vindré tardme’n vaig de revetlla…, deia el meu germà… Jo, me’n tornava al carrer, acabar d’esclatar quatre piules més i guardant-ne altres quatre, per la revetlla de Sant Pere… Joseeeeeeeep… cridava la mare… deixa els “petardus” i agafa un troç de coca…em deia la mare amb la coca a les mans… jo, agafava aquell troç de coca, acabada de fer… esponjosa… amb els pinyons per sobre acabats de torrar… amb aquell gust de llimona acabada de ratllar… i la fruita confitada… i darrera fons… l’aire fresquet…, amb l’olor de pólvora… No cal dir, que aquella coca era repartida entre tots els veïns… boníssima Maria, tens que donar-nos la recepta…i mullada amb una copa de xampany… María… t ’on fill veu xampany deia la meva àvia, tot mastegant la coca amb l’única dent que li quedava a la boca… deixa’l mama… un día és un día… i tot seguit la mare començava…

Coca de Sant Joan.- (per a 6/8 persones)


.- Ingredients:

1 Ou.
1 llimona.
200 g. De farina.
100 g. De fruita confitada.
25 g. De margarina.
25 g. De llard.
50 g. De pinyons.
20 g. De llevat premsat..
100 g. De sucre.
3 culleradetes de llet.

.-Preparació:

Desfeu el llevat amb la llet i amb una part de farina en un bol fins que formeu una bola tova. Tapeu-la amb un drap de cuina, deixeu-la a prop del calor fins que augmenti de volum. (dins e l forn apagat,  és un bon lloc).Poseu la resta de farina en forma de volcà i el bell mig col•loqueu l’ou sencer, el llard, la margarina, 40 g. de sucre i la pell de la llimona ratllada, ajunteu tots els ingredients, en primer lloc amb una forquilla i tot seguit amb les mans. Quant la barreja estigui a la meitat, afegiu-hi el llevat fermentat i acabeu-lo de amassar amb les mans fins obtenir una pasta compacta.
Tot seguit formeu una coca sobre una llauna engrassada, aixafeu amb les mans, pinteu lleugerament amb aigua i adorneu amb la fruita tallada ben fina... Joseeep ja n’hi ha prou de xampany..., i els pinyons (que haurán estat en remull al voltant d’una hora). Espolseu la resta de sucre. Deixeu-la en repòs i en un lloc calent, tapeu-la amb un drap de cuina, fins que augmenti el seu volum. (un bon lloc, es també al forn amb una micona d'escalfor). Estireu la coca amb un corró donant la forma de la coca tradicional. Poseu-la el forn regular uns 20 minuts fins que quedi daurada. (bon profit¡).

Goita que bé Maria… per Sant Pere l’ha faré aquesta coca… doncs en el meu marit l’hi agradarà… i a més a més com que és diu Pere… goita que bé… Oli en un llum…
També he de dir, que la meva àvia, molt subtilment, l’hi havia venut a la veïna, una plata de forn de la botiga de casa…, l’excusa…?... que la veïna pogués fer la coca per Sant Pere… vés… dona vés… ja m’ho pagaràs demà... ( blocaires bona revetlla¡¡)

Praga i Dresden, dues ciutats de la bella Europa. (1ª part)

12 de juny del 2010

                                               
Àngels.Madonna Sixtina de Rafael. (detall)
Oli sobre tela -1514-1515-






La ciutat de Praga, -amb un mil.lió dos cents mil habitants- està situada al bell mig d’ Europa, i és coneguda com a; ciutat de les cent cúpules; la ciutat daurada; la mare de totes les ciutats i també com a, cor d’Europa. El seu centre històric, va ser declarat patrimoni de la humanitat per L’ UNESCO l’any 1992. Aquesta ciutat, tot el seu casc antic, es mou al voltant del riu Moldava que és afluent de l’Elba.
L’any 1945 l’exèrcit rus, ocupà la ciutat i tres anys més tard, s’imposà el comunisme. L’any 1968 esclatà la Primavera de Praga que va ser durament castigada per l’ Unió Soviètica.
El novembre del 1989 va ressorgir la Revolució de Vellut,procés pacífic per el qual l’estat de Txecoslovaquia va separar-se amb dos; Txèquia, amb capital a Praga i Eslovàquia, amb capital a Bratislava.
Des de l’any 2004 forma part de la Unió Europea.
Una visita molt recomanable, és anar al Monestir de Strahov. Al interior del qual si troba la biblioteca amb llibres medievals i també els anomenats llibres rars. La Sala Barroca amb 18.000 llibres i la Sala Filosófica amb 42.000, conte amb més de 800 aniversaris a les seves parets, que es troben pintades totes elles harmoniosament. Aquestes sales, en aquets moments, es troben en plena restauració, (maig del 2010), -Sala Barroca- i l’altre –Sala Filosòfica- quasi tota tancada, tant sols és pot veure per una petita porta oberta i vigilada per velles guàrdies, tot dient que està prohibit fer fotografies amb flash, i sense flash, però... que pagant una corona, és poden fer fotos..., les velles guàrdies també necessiten una restauració, al igual que les que es troben a la botiga de la biblioteca, tractant amb bastants males formes, als visitants -tinc proves orals i físiques- Naturalment, les fotografies del monestir i les de la biblioteca aquí exposades, són baixades d’ internet.
El Castell de Praga, on s’hi troba la Catedral de Praga, el Palau Reial i també pintures barroques i renaixentistes. Considerada una de les fortaleces medievals mes grans del món i des de on si pot veure el canvi de guàrdia, amb grans multituds de gent.
El Pont de Carles, muntat i construït de llambordes amb setze ulls d’entrada i sortida, donen pas a les aigües del Moldava, és un passeig que comença i acaba amb dues torres de defensa, les quals és poden pujar, visitar i tenir una bona vista de la ciutat.
Tant a Praga com a Dresden, convida una passejada amb vaixell pel riu Moldava i l’Elba, respectivament, i observar tots els moviments de la ciutat a través d’aquets vaixells tot seguint els meandres que va formant el riu.


La ciutat alemanya de Dresden, és la capital de Saxonia amb una població de 500.000 habitants i fou la capital residencial dels governants de Saxonia. El seu casc antic, està banyat pel riu Elba, que rep a la vegada les aigües del Moldava.

El Zwinger de Dresden es un edifici barroc situat en el casc antic de la ciutat, al voltant dels qual, si troben les col•leccions, galeries i museus de Dresden.

Una visita quasi obligada, és veure la Galeria de Pintures dels Mestres Antics, on si poden veure pintures de l’escola flamenca; Rubens, Van Dyck... com també l’art del Renaixement italià; Boticelli,Ticià,Veronese,Tintoretto, Rafael i el seu quadre la Madonna de la Sixtina i els dos coneguts i famosos àngels els peus de la Madonna que l’ acompanyen. El museu i tot el seu recorregut, com ja he dit, és una visita quasi obligada, doncs val la pena fer-hi una passejada i disfrutar-ho..., de debó¡.
Porzellansammlung. És una de les col•leccions més importants del món de porcellanes, amb més de 20.000 peces i potser també val la pena visitar. La col•lecció recull ceràmiques dels segles XIV fins al XVII –dinastia Ming- fins la porcellana de Meissen que fou la primera porcellana fabricada a Europa a finals del segle XVIII.
La icona de la ciutat, és l’església de Frauenkirche, Església de Nostra Senyora. Església luterana de l'època barroca.Bombardejada a la Segona Guerra Mundial i restaurada com un trencaclosques l’any 1994 i acabada l’any 2004.

Quant aneu a un museu, no deixeu mai els vostres objectes personals –bitllets, carnets d’identitat, passaports, màquines de fotografiar...- a les taquilles d’entrada doncs, no us poden obligar a deixar tots aquets objectes, són personals e intransferibles.

La segona part d’aquest viatge, parlarem de la seva música i de la seva gastronomia.
 (blocaires que tingueu una bona visita¡¡)

Truites de riu, amb fruits secs. Truchas de río con frutos secos.

5 de juny del 2010

hemc #45 - la cocina de mama


Truites de riu amb fruits secs (en català i castellà)

Aquesta és la meva aportació al HEMC d'aquest mes que la SU del blog la cocina de Su, ens ha proposat.

La meva mare tenia molts llibres de cuina i, dins aquest món tan fascinant, un deliri apassionat amb el peix. Sempre s’ho feia venir bé per poder menjar encara que fos, bullit amb un rajolí d’oli, una cua de lluç, acompanyat amb el baf de les patates bullides que l’acompanyaven.
Llegint llibres d’aquets que, encara corren per a casa, i treien la pols d’algun d’ells, m’he trobat amb receptes explicades amb l’ impressió rebregada de la tinta en el llibre i, amb apunts de llapis escrits al costat per la meva mare… Suquet de peix, mollets a la planxa amb allioli ,truita de riu amb fruits secs, polla al forn, sípia estofada… encara que moltes vegades s’estafava ella mateixa doncs, el poc moviment que hi havia a casa per menjar peix, era minúscul.
Dins aquets llibres de receptes de peix, m’he tret aquestes truites. Dic, m’he tret, doncs, el meu pare quant escolta la paraula peix es tanca com els musclos i, en canvi jo com que sóc un “bacallà”, m’ho puc fer per a mi tot sol.

Ho prepararem més o menys d’aquesta manera:

Ingredients per a 2 persones:

2 Truites de riu.-
2 Llimones (el suc)
175 grams de fruits secs.-
(Ametlles, avellanes, panses…)
Patates (opcional)
50 Grams de mantega.-
2 Gots d’oli d’oliva.-
Farina (per arrebossar).-
Sal.-
Pebre.-
Julivert ben picat.-

Preparació:

Salpebrarem les truites, les enfarinarem i les fregirem, procurant que quedin daurades; les traiem i les escorrem bé.
Tot seguit, posem una paella al foc amb la mantega. Hi afegim els fruits secs, no massa aixafats, el suc de la llimona, el julivert i, finalment, les truites. Ho introduïm al forn durant uns minuts, ho traiem i ho servim. Podem acompanyar el plat amb patates bullides.
(Blocaires bona… pesca¡¡)


Truchas de río con frutos secos (en catalán y castellano)

Esta és mi aportación al HEMC de este mes que SU, del blog, La cocina de Su, nos ha propuesto.

Mi madre tenía muchos libros de cocina y, entre este mundo tan fascinante, un delirio apasionado con el pescado. Siempre se lo montaba de manera que, aún cuando fuera comiendo hervido una cola de merluza con hilo de aceite, acompañado del vaho de las patatas hervidas que le acompañaban.
Leyendo libros de estos que, aún corren por casa, y sacando el polvo de algunos de ellos, me he encontrado con recetas explicadas con la impresión arrugada de la tinta en el libro y, con apuntes de lápiz escritos al lado de los libros con puño y letra de mi madre… Suquet" de pescado, salmonetes a la plancha con alioli, truchas de río con frutos secos, cabracho al horno, sepia estofada… aunque muchas veces se estafaba ella misma pues, el poco movimiento que había en casa para comer pescado, era mínimo.
Dentro de este libro con recetas de pescado, me he podido hacer estas truchas. Digo, me he podido hacer, pues, mi padre cuando escucha la palabra pescado se cierra como los mejillones y, en cambio yo, como que soy un “bacallà”, -bacalao- me lo puedo hacer para mi solo.

Lo prepararemos más o menos de  la siguiente manera:

Ingredientes para 2 personas:

2 Truchas de río.-
2 Limones (el jugo)
175 gramos de frutos secos
(Almendras, avellanas, pasas…)
Patatas (opcional)
50 Gramos de mantequilla.-
2 Vasos de aceite de oliva.-
Harina (para rebozar)
Sal.-
Pimienta.-
Perejil bien picado.-

Preparación:

Salpimentaremos las truchas, las enharinaremos y seguidamente las freiremos, procurando que queden doradas; las sacaremos y las dejaremos que escurran bien.
Seguidamente, pondremos una paella al fuego con mantequilla. Le añadiremos los frutos secos, no demasiado picados, el jugo del limón, el perejil y, finalmente, las truchas. Cuando este bien mezclado, lo introduciremos al horno durante unos minutos, sacándolo del horno y sirviéndolo seguidamente. Se puede acompañar el plato con patatas hervidas.
(“Bloqueros” buena… pesca¡¡)