FREDERIC CHOPIN.- L'HOME TALENT. (1ª part).

10 de febrer del 2010

.-Bicentanari del seu neixament.-
(L'única fotografia coneguda de Frédéric Chopin, presa per Louis-Auguste Bisson el 1849)


Home de talent; impressionable; físicament dèbil; i d’esperit retingut.
Un gran talent sens cap dubte, doncs a l’edat de 15 anys ja va escriure el seu primer Rondó Op. 1 -Varsòvia, 1825- I a l’edat de 17 anys ja va donar els seus primers concerts a la ciutat de Varsòvia. Els seus èxits començaven a ser força notables, i va ser quant va decidir marxar del seu país. El seu pare -francès de naixement- va demanar una subvenció del Estat (1829), i l’hi va ser denegada pel ministre de Cultura, tot al•legant; Que els fons públics no podien ser destinats en aquesta classe d’artistes.
Impressionable, de poder viure en ple Romanticisme, on la seva harmonia musical situada en un punt clau, caracteritzada per no tenir cap excés romàntic. Va arribar a París el 1832, on va poder conèixer a Rossini; Paganini; Bellini; Berlioz i també a Liszt, -entre els músics- Balzac i George Sand, -entre els escriptors.- Home distingit, el calor eslau de la amistat i el clima de misteri que sol portar als voltants de tota persona extrovertida, fossin presumiblement els motius per els quals ingresses en aquella societat.

Fou a París on un any després de la seva arribada, estrenaria el seu primer concert per piano i orquestra Op. 11-1833-. Si trepitgeu aquí podeu escoltar el segon moviment d’aquest concert.
El segon concert per piano i orquestra Op. 21 l’estrenaria tres anys després 1836.

El seu dèbil estat físic, el comportaren a fer estades de repòs a Valldemosa (Mallorca) i també a Nohant l’ha acompanyà George Sand, l’instin maternal de l’escriptora –l’hi deia; “el nen”- i especialment el domini aclaparador de la seva persona el va escollir com a “víctima” per acompanyar-lo. (1838).

L’esperit retingut de Chopin, el va fer “parlar” amb el piano, i tota la força i el descarragament interior fou la seva “vàlvula d’escapament” amb aquest instrument. Els seus estudis, es poden escoltar com a peces de concert, tots ells de gran força expressiva i també d’un gran virtuosisme.

Es en el gener de 1849 quant comença agreujar-se la seva enfermetat pulmonar.
D’acord amb la seva voluntat, es va tocar el Rèquiem de Mozart en els seus funerals, a l’Església de la Madeleine. Funerals els quals, no van fer-se fins al cap de dues setmanes, doncs el Rèquiem de Mozart hi canten veus femenines, i en el cor de l’església no havien acceptat mai dites veus. Finalment l'església va cedir i va atorgar la darrera voluntat de Chopin. Encara que Chopin està enterrat a París en el cementiri del Père-Lachaise el seu cor fou enviat a Varsòvia i es conserva a l’Església del Esperit Sant d’aquesta ciutat.

Per acabar –la teniu al principi- us deixo amb la polonesa; l’Heroica, que va compondre l’any 1842 i és un cant al seu poble. Interpretada per Rubinstein del que diuen, que potser ha estat el millor intèrpret de Chopin.

Sobre la dieta de Chopin, en el llibre de George Sand, Un invierno en Mallorca si troba un escrit que diu així; -El resultat d’aquesta dieta és després de rebre el metge a la Cartoixa de Valldemosa.-
En cuanto a la dieta, era bastante contraria, y, cuando observamos sus malos efectos, la aceptamos lo menos posible, pero, desgraciadamente, sólo podíamos escoger entre las ardientes especies del país y una mesa en extremo frugal. Fue, por suerte, tan rara
la leche en Mallorca, que el régimen lácteo, cuyo pernicioso efecto notamos en seguida, no llegó a producir ninguno. Pensábamos, todavía, en esta época, que la leche haría maravillas y nos atormentábamos para conseguirla. En aquellas montañas no hay vacas, y la leche de cabra que se nos vendía era bebida siempre en el camino por los muchachos que nos la traían, lo que no evitaba que el jarro llegara tan lleno como había salido de la granja. Era un milagro que hacia todas las mañanas el piadoso mensajero, después de haber tenido el cuidado de rezar sus oraciones al lado de la fuente, en el patio de la Cartuja.
Para acabar con estos prodigios, nos procuramos una cabra. Era la más dulce y amable criatura del mundo. […] Estas cabras difieren aún de las francesas, en que tienen las ubres muy pequeñas y dan muy poca leche. Cuando están en lo mejor de su vida esta leche tiene un sabor áspero y salvaje, del que los mallorquines hacen muchos elogios, pero que a nosotros nos pareció repugnante.
Potser aquets el.lògis dels mallorquins es referien el que després ells enferien el preuat flaó...?

(blocaires disfrutem-ho¡¡

15 comentarios:

josep ha dit...

Josep,

Un magnífic exercici d'apropament al gran músic polonès. La polonesa Eroica la vaig escoltar per primera vegada sent petit i recordo que ja em va impressionar en aquella època. Esperem més posts dedicats a aquest gran músic.
Una abraçada

PILAR ha dit...

M´encantan aquestes entrades. Sempre recordem coses oblidades.
Petons!

paco ha dit...

estimat josep, estic totalment de acord en lo expressat per el comú amic blocaire y tocayo téu,.... chopin y liszt, fóren amics perssonals, y a vegades la meúa ment ens transporta a la época en que ells junts feien festes en altres amics y en possaven a interpretar al piano, trobe que escoltarlos junts y veure el edén ó parais, seria lo mateix....salutaçións

Francesc ha dit...

Això de Chopin, les cabres i la dieta mediterrània no fa lliga... devia trobar a faltar la "cuisine" francesa del moment. Bé, ell s'ho va perdre en no saber apreciar la nostra cuina mallorquina. Per cert, el teu post, molt interessant. Com sempre. Salutacions

Margarida ha dit...

Avui m'ha semblat que havies intercanviat el bloc amb el teu germà!Car buscava aquí una recepta i l'he trobada al seu bloc! I tu, en canvi, ens deleites amb una bona música, un post excel·lent i ens arrenques un somriure amb la història de les cabres!
Una abraçada

Assur ha dit...

Chopin és un dels músics que més em delecten des de sempre, i va ser gràcies a ell que des de ben jovenet em va començar a agradar la música que anomenem “clàssica”. Va ser amb el pas dels anys, però, que vaig adonar-me que aquelles belles melodies que em “passaven tan bé”, així com l'increïble virtuosisme que es requereix per interpretar les seves obres, van anar transformant-se en una música d'una bellesa sublim i d'una gran profunditat. Escoltar en directe, fa ja molts anys, el seu “Concert número 1 per a piano i orquestra” al Palau de la Música -recordo que interpretat aleshores per un joveníssim Josep Colom- va ser un dels moments més emocionants que he viscut, musicalment parlant, de tota la meva vida.

Pel poquíssim que en sé, sempre he pensat, però, que l'estada de Chopin i de Georges Sand a Valldemosa podria ser un dels exemples més clars de la “no integració”, ja que allà van topar dues societats completament oposades, i res van fer els dos estrangers per entendre que no eren a París. A més a més cal tenir en compte que l'únic testimoni que en coneixem d'aquesta estada és la d'una sola part, i es fa difícil entendre amb el pesament d'avui el que va succeïr fa gairebé dos-cents anys.

Celebro que també t'hagis apuntat, amb aquest magnífic “post”, a parlar de Chopin per commemorar el bicentenari del seu naixement.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Com sempre, sigueu benvinguts en aquest, el vostre bloc i moltes gràcies per els vostres comentaris.

Josep; -El café de nit- L'Eroica, és potser una de les més conegudes poloneses de Chopin, encara que podríem posar-ne moltes més de delicioses i meravelloses com aquesta. Com dic Josep, tinc una segona part d'aquest "poeta del piano" que va ser Frederic Chopin.
Rep aquesta abraçada, tant tu com també la Glória¡¡.

Pilar; -El cau de cuina- A mí m'encantat aquest vers que t'ha sortit en el comentari... per aixó són per recordar que hi ha coses meravelloses i no tenen per que oblidar-se Pilar¡¡. Salutacions Pilar¡¡. :-D

Paco; -Pau&Vell- Chopin i Liszt, Liszt i Chopin... en fi... quina marevella¡¡. Dos amics que es van coneixa mentre Liszt tocava el piano i Chopin si va posar a tocar-lo també ... i aqui l'"edén" i "paradís" que tu em dius... improvisant un i després l'altre fent-hi la rèplica i després viceversa i tornant a començar per després veure l'"edén" i el "paradís" i repliques i improvitsant... aixó tant sols ho fan els "genis".
Han estat considerats el dos millors pianistes de la historia de la musica... un "paradís" de musica al seu voltant¡¡. Salutacions. :-D

Francesc; -A la taula i al llit el primer crit- Allà on vagis, fes el que vegis... potser si que hi va fer Chopin..., fent el que savia fer com ningú... crear música i que sortissin del seu talent creador, aquestes meravelloses peces¡¡.
La cuina mallorquina, ja s'ho ha guanyat, també. :-D

Margarida; -El món de la cuina- Aixó està be Margarida, que t'ho passis bé, buscant una recepta per un cantó i et trobis una al.legría per un altre.
Ja ho veus Margarida,¡ molt a faltar la "cuisine" francesa -com diu el Francesc- però aixó sí una molt bona música per escoltar¡¡
Una abraçada cap a Tiana¡¡.
:-D

Enric; -Assur- Un molt bon "resum" del "post" que he escrit, doncs veig que t'ho has passat be llegint-ho i també escoltant-ho.
Potser aquesta "no integració" va quedar plesmada amb l'únic que realment savia fer i ho feia realment be. Crear aquesta música tant meravellosa i divina.
Crec que fer un "post" d'aquets, val realment la pena.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

M´agrada molt aprendre coses noves..mercis!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Maria José; -Dit i fet- A mí em passa igual que a tu... quànt em poso el teu bloc, sempre aprenc coses noves.
Vaig fer el gató d'ametlles
http://menjadebacalla.blogspot.com/search/label/Cuina. Em data de 16 de novembre.
Moltes gràcies per el teu comentari¡¡. :-D

GLÒRIA ha dit...

Josepb,
El nom Chopin només em porta les millors i més delicades sensacions. Un músic davant del qual sempre acoto el cap empesa per la seva sublimitat.
Molt bona idea els posts.
Una abraçada!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória; -Arbre de foc- Doncs sí, escoltar a Frederic Chopin, és acotar el cap i deixar-te portar, una i un altre vegada, per la seva música.

GLÒRIA ha dit...

Josepb,
Estupendos aquests treballs sobre el melancòlin Chopin. Feia temps que no entrava al teu blog i avui m'he posat al dia.
Bona feina, noi!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória; -Arbre de foc- Moltes gràcies per els teus el.lógis, intento -com la gran majoría- de fer-ho tant bé com sé.
Fins la propera Glória¡¡ :-D

bojosperlacuina ha dit...

Pensau que na George Sand estava molt dolguda amb els valldemossins per la manera com la miraven i com se sentia tractada. Ella era l'amant,no la dona; vestia amb pantalons, fumava... La gent mallorquina d'aleshores era molt tancada i es comenta que fins i tot en alguna ocasió la varen espedregar. No sé si això és cert.
Els valldemossins, però, sí que han sabut treure profit turístic dels pocs mesos d'estada de Chopin al poble. Conec bé Valldemossa. Hi he treballat durant 17 anys, a l'escola pública.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

María Antonia i Pere; -Bojosperlacuina- La veritat, anar amb pantalons en aquella època i fumar, no era massa ben vist a una població tant tancada com era Mallorca, avui en día és totalment al contrari i tot aixó ja no passa, potser es bó?
Moltes gràcies per deixar aquest comentari. Salutacions a Mallorca¡¡



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,